Desocupat lector/a
:
Començar l’any analitzant l’afair Sergi Guardiola indica simptomàticament que la temàtica del present blog serà variada i imprevisible.
Les últimes hores de cada any sempre han estat un bon moment per
a reflexionar, fer-se bons propòsits i oblidar l'any anterior. Em resulta curiós que
jo vulgui dedicar aquestes primeres ratlles a escriure sobre el jove futbolista que va estar contractat pel Barça B durant 6
hores: el temps que va trigar a descobrir-se
que fa anys va escriure uns tuits de
molt mal gust, insultant el Barça i Catalunya. Puc imaginar-me per un moment com es sent ara mateix aquest noi i la seva família, a primera hora de del dia 1 de gener
de 2016.
Conec el món del
futbol precisament des de la vessant no futbolística, des de la dels nens i adolescents semi-professionals que juguen a futbol, des de la de les famílies que segueixen als seus fills pels camps de futbol, de la dels representants de nens futbolistes... Sé que jugar al Barça B per a qualsevol jugador
jove és com aconseguir un paper a Star Wars per a un actor que comença. És un trampolí a l’estrellat on el jugador,
sigui més o menys bo, pot ser observat per
equips de primera divisió, clubs internacionals, representants de nivell, tindrà
una certa publicitat, i per últim, pot obtenir l ‘oportunitat de jugar
en el primer equip, o quasi.
El problema de les
xarxes socials i dels twits que tots maneguem tranquil·lament consisteix en el desconeixement que, com a les armes de foc, a aquestes també les
carrega el diable. Semblen unes inofensives tecles i uns simpàtics ”intro” que ens poden arribar a canviar la
vida. En el moment que creem un perfil passem a tenir un passat
inesborrable a les xarxes. ( I
permeteu-me que ho digui també: un temps perdut per sempre més). On és aquest
passat? En un núvol tipus Matrix on té accés tothom del globus terraqüi. Alegrement
escrivim - com ara mateix estic fent jo-
sense imaginar les conseqüències dels
nostres dits lliscant pel teclat.
Sergi Guardiola no
deu ser més eixelebrat que altres jugadors que corren per aquests camps de futbol. No és un cas aillat. Segons Ondevice Research, 1 de cada 10 joves entre 16 i 34 anys ha estat descartat en una feina a causa del seu perfil a les xarxes socials. Aquell segon d’inconsciència del passat del jugador ha estat públic i notori a les xarxes. I per suposat no es va esborrar.
El
jugador en aquests moments està molt penedit, és clar. La seva família també ho deu estar
passant molt malament. La penitència que li ha estat imposada ha estat
terrible i desproporcionada. Crec que ni Urdangarín ni Rato pagaran com ell la seva
malifeta. L’han portat al Paradís durant
unes hores i l’han abandonat al Purgatori sobtadament. La suposada premsa
esportiva s’ha fet d’or amb aquesta notícia. Es veu que els diaris esportius tenen periodistes d’investigació dedicats, no a
buscar els fraus de Platini i Blatter, sinó els comentaris a les xarxes socials de
nens i joves jugadors de futbol amb possibilitats d’arribar a primers equips i
zas!! , enganxar-los amb comentaris sucosos.
Pares de futurs futbolistes que teniu il·lusions, no vigileu només com
juga el vostre fill, sinó també com fa
ús de les xarxes.
Doncs sí, ara mateix Sergi Guardiola està a casa seva amb el mòbil desconnectat,
diu la premsa. En fa de temps que ho
hauria d’haver fet! També és veritat que les notícies se’ns esborren del
cervell ràpidament per obra d’altres que vindran. Sergi, no pateixis, d’aquí a uns dies ja ningú se’n recordarà.
Espero que això
serveixi de lliçó per a ell i per a d’altres joves jugadors. El món extra-futbolístic és igual o més dur per als
joves futbolistes que les lesions que puguin patir al camp. I no ho saben.
Cometa C/2013 US10>:
passarà pel costat de la Terra els pròxims dies.
Foto de l'Institut d'Astrofísica de Canàries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada