Actors i actrius anglesos
Avui he tingut el petit disgust de
conèixer la notícia de la mort d’Alan Rickman, impressionant actor anglès que
m’agradava sobretot en el paper del Coronel
Brandon a “Sentit i sensibilitat”, i marit en hores baixes d’Emma Thomson
a “Love Actually”. Dos papers meravellosos en dos pel·lícules precioses.
Sempre m’han agradat més els actors anglesos que els americans. Què voleu que us digui? De petita ja m’agradaven Lawrence Olivier i Peter Lawford. El meu primer amor platònic va ser Peter O’Toole a " Lawrence d’Aràbia". Per concretar una mica més, i per si algú es posa tiquismiquis, diré que en realitat m’agraden els actors de les dos illes britàniques. El seu màrketing ha funcionat amb mi. Podria incloure en aquesta secció en Jonathan Rhys Meyer, en Colin Firth, I també voldria afegir Kenneth Branagh, fins a arribar a Alan Rickman
No m’agrada gens en Jude Law, ara que
hi penso...
La cultura anglosaxona ens ha bombardejat a occident, i finalment ha asonseguit domesticar-nos. He consumit llibres, pel·lícules, sèries de televisió, música. Des de “Los
cinco”, i Agatha Christie, fins a coses més profundes com les germanes Bronte o Charles Dickens. Són autors importants per mi, llegits i
rellegetis. Les sèries de televisió com
“Un hombre en casa” ,“ Arriba y
abajo”, “La joya de la corona” formen part de la meva infància. Els grups musicals i cantants de la meva
joventut són anglesos: George Michael, Depèche Mode, Queen, The Communards. Tots
gays per cert.
M’encanta anar de viatge cap a Gran
Bretanya o Irlanda. Hi ha certes peculiaritats d’aquests països, que fan que tot
el que fa olor a “british” m’agradi. El
paisatge rural el trobo molt bonic, aquelles carreteres sense trànsit pel mig
dels pobles, els bed and breakfast, els penya-segats, els erms. M’agrada més
una illa d’Escòcia que una platja caribenya....
I així, no és d’estranyar que en el
meu gen estigués escrit que m’havien d’agradar els actors britànics. Destil·len
un aire d’elegància, de “hight society”, que em deixa enlluernada. En
realitat reconec que són una mica “pijos” tots ells, però no m’importa. És una
pijeria amb classe. Interpreten obres de Shakespeare al Old Vic Theatre, que
han de ser espectaculars m’imagino. Porten els smokings com ningú, per això s'anomenen gentlemen. Tenen
dones guapes i no tan guapes, normalment també actrius, i viuen en unes cases
precioses a Londres, al barri de Bollmsbury o Chelsea, o a la campinya
anglesa... Res a veure amb l’ambient de
Hollywood.
Pel que fa a les actrius angleses, no
podem oblidar a Vivien Leight, Emma Thommson, Helena Bonham Carter, Rachel Weiz.
Últimament les que m’agraden són Judi Dench i Hellen Mirren. Jo de gran vull
ser com elles.
Vaig descobrir per la premsa rosa que Helen
Mirren s’havia anat tota sola a les platges del sud d’Itàlia. Aquesta imatge s’ha convertit en el meu
somni idealitzat: uns dies sola a Sorrento, llegint, banyant-me i menjant pasta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada