dilluns, 19 de desembre del 2016

L'oblit del passat

Nota: "Aquesta entrada la podreu trobar en castellà a https://laisladelesbos2.blogspot.com






No sé si recordeu el programa de televisió d'en Jordi Llompart a TV3  titulat “L’oblit del passat”. L’afortunat periodista viatjava pels països del voltant del Mediterrani, des de França fins a Israel, passant per Egipte, Etiòpia o Iemen, entre d'altres. I a final de mes cobrava un sou i tot!

Cada setmana ens mostrava les restes arqueològiques i els principals monuments d’aquests països, veïns nostres i que tal vegada, al llarg de la història, van pertànyer al mateix imperi. Alguns havien sobreviscut a guerres recents, com ara la dels Balcans, d'altres, al pas del temps, a l'abandonament o als terratrèmols, i de tan afectats com estaven, alguns estaven sent reconstruïts.

M’entusiasmava el programa perquè jo sempre he volgut visitar els països de la seva llista. Des del Iemen, on es troba la ciutat màgica de Sanah, fins les esglésies coptes d’ Etiòpia, passant per l'impactant Mur de les lamentacions d’Israel.


El programa d’en Jordi Llompart em fascinava tant,  que fins i tot em vaig comprar el llibre. Amb una enquadernació acurada i unes fotos impressionants, des del sofà de casa em traslladava a aquests països en un viatge tranquil i sense incidents.

(Foto de Alfonso Navarro)

Fixeu-vos que realment són països poc recomanables per efectuar un tour turístic. Hi va haver un temps en què això em cabrejava. Que la guerra i el terrorisme que assolaven alguns d'aquests països no em permetessin a mi, una ciutadana pacífica del primer món, poder realitzar una visita turística, em semblava una impertinència. En algun dinar amb amics vaig arribar a comentar que era intolerable que ara no es pogués viatjar amb tranquil·litat a Egipte, per exemple. Quina estupidesa!. No em preocupava en absolut que les dones de Sanah tinguessin una vida miserable dins d'aquelles parets de colors, ni que els palestins estiguessin en conflicte permanent amb els israelíes a l'explanada de les mesquites de Jerusalem, ni tampoc que a prop de les esglésies coptes, s’estiguessin morint de gana, literalment.  


Actualment intento no fer aquest tipus de comentaris.

Un dels capítols  més  interessants del llibre era el dedicat a Síria. Ara amb la guerra en el seu esplendor em produeix molta tristesa. Em va sorprendre molt la descripció del Teatre Romà de Bosra, un dels més ben conservats del món. Bosra es troba al sud de Síria, i cada divendres, grups de joves ( ara refugiats) de la zona viatgen (o viatjaven) fins al teatre romà  per escoltar música, ballar i passar-s’ho bé. Em va encantar que la gent jove continués utilitzant el monument com si fos ahir que s’hagués construït per a ells.

Alep també es trobava fa uns anys en el mapa de les guies turístiques. Les agències de viatges oferien viatges a Síria i Jordània en 15 dies. Ara Alep és la Stalingrad del segle XXI: la història es repeteix utilitzant la població civil com a moneda de canvi. Stalin no va deixar fugir els habitants d’Stalingrad quan s’acostava l’exèrcit alemany, perquè volia que els soldats russos tinguessin un motiu important pel qual lluitar: els seus camarades de Stalingrad. Hitler va voler que la població morís de gana com a Leningrad i va utilitzar la mateixa tècnica per assassinar-los.  Els civils d’Alep un dia poden sortir de la ciutat, i l'endemà no, tot depèn de la cotització en borsa de la guerra entre els dos bàndols. Són el tresor més preuat dels dos adversaris i, en canvi, a Europa, els refugiats sirians estan de rebaixes.
"És propi de la història de la naturalesa humana que tot acte executat una vegada, i inscrit als annals de la humanitat, continuï essent una possibilitat molt després que la seva actualització hagi passat a formar part de la història"- (Hannah Arendt: Eichmann a Jerusalem: Un estudi sobre la banalitat del mal)

Viajar a Siria, la gran desconocida, le permitirá descubrir todo su riquísimo patrimonio arqueológico. Remotos yacimientos (Ugarit, Ebla, Mari, Amrit,..), impresionantes ciudades greco-romanas y nabateas (Apamea, Dura Europos, Russafa, Bosra, Palmira,..), el exclusivo arte sirio-bizantino de sus “ciudades muertas” (Serguilla, al-Bara, San Simeón Estilita,..), inexpugnables fortalezas (Krac de los Caballeros, Chastel Blanc, Markab, Saladino,..), milenarias ciudades (Damasco, Alepo, Hama,..) cargadas de historia y poseedoras de los mejores zocos de Oriente...