Els dies previs a l’inici de la guerra d’Ucraïna, els europeus ( i
sobretot els ucraïnesos) no ens acabàvem de creure el que després va esdevenir. Al Kremlin, a
l’OTAN i al Pentàgon feia mesos que es preparaven per a la guerra. Estem parlant de gas i
petroli en joc, essencial per al nostre dia a dia, com anar en cotxe a
treballar o escalfar-nos de la fred . Els directius de les gran empreses d’armament,
les de gas o de petroli es van fregar les mans. Veien venir el gran negoci que
s’acostava. Sabien que nosaltres
volem agafar el cotxe i escalfar-nos a l’hivern. i pagarem qualsevol preu per això. I segurament també havien
llegit Marvin Harris.
Quan m'arriben informacions, documentals històrics o notícies sobre guerres del passat, sempre em vé al cap un llibre de l'antropòleg Marvin Harris, del qual no puc
evitar pronunciar el títol en veu alta, com un mantra. La meva família em
coneix. Sap, segons la informació que surt per televisió, o que llegeixo i els explico, que pronunciaré el títol en
veu alta en qualsevol moment i l'esperen. Començo a dir " Vacas" i
ells em fan el cor i continuen ( en diferent ordre) "cerdos, brujas y
guerras", amb una mica de sarcasme, tot s'ha de dir. I és que per mi tot quadra amb la guerra amb la perspectiva històrica del present.
Segons Marvin
Harris, sota una aparent conducta irracional, com per exemple no menjar-se les
vaques sagrades a la Índia o cremar bruixes per part de la Inquisició, s'oculta una
causa material o econòmica, que en el llibre s'analitza de manera absolutament
fascinant i escandalosa. En el cas de les guerres, les causes estan
relacionades amb al competència entre grups humans pels recursos dels que depèn
la seva subsistència.
A aquesta conclusió arriba analitzant els maring
tsembaga, una tribu de l’illa de Nova
Guinea que menja porcs. Es pot aplicar als europeus durant la primera guerra mundial, amb la
competència entre els països amb potents indústries siderúrgiques, fins a la
conquesta del Donbas per part dels
russos actualment.
Ja
em disculparà el desocupat lector aquesta anàlisi simplista del llibre, però és
el que tenen els blogs d'avui en dia:
permeten exposar sense vergonya i en quatre línies tot el que els investigadors
han necessitat anys i un munt de llibres per explicar-nos. Els bloggers som els "isntagrammers" de la literatura ( tot i que la paraula
"literatura" aquí també grinyola).
Marvin Harris
tranquil·litza la meva consciència. Afortunadament som així. No podem lluitar
contra els elements. Des de les tribus de Nova Guinea fins a l'elegància
sicòpata de Putin a Europa, ens barallem i matem pels nostres recursos, ja siguin porcs o, en el nostre cas, petroli i gas. Ho portem incrustat als nostres gens.
Ahir, primer dia de vacances, vaig constatar que no som gaire diferents dels maring tsembaga, per molts quilòmetres i anys de suposa evolució que ens separin. Vaig anar a la platja, i vaig descobrir, com cada any, que la marabunta de turistes havia arribat però amb unes ganes de passar-s'ho bé com mai havia vist. A la sorra, el populatxo, no hi cabíem. Però és que a l'aigua, tampoc. Els barcos i iots omplien la petita badia i no deixaven veure l'horitzó. Vaig llogar una taula de pàdelsurf. Mentre remava entre les cales i els iots, en comptes de gaudir de la bellesa del paisatge i del preciós color de l’aigua, no parava d'especular en la gasolina que consumeixen aquests barcos en un dia, i en la guerra que s'està lliurant per aquest motiu. Feia números i no em sortien. Tinc amics que tenen barco i sé que un iot pot arribar a consumir 250 litres en un matí. Després, al vespre, vaig anar a fer un volt pel Passeig Marítim de Sant Antoni de Calonge. La majoria de turistes que abarrotaven les terrasses dels restaurants, són coneixedors, igual que jo, que d'aquí a trenta dies, quan acabi l'estiu, s'acaba el món també?. Som conscients que tindrem restriccions de gas, llum, i pot ser d'aigua ( o no hi ha sequera?)? No ens han dit els diaris i les televisions per passiva i per activa que vé una inflació galopant?
Em vaig sentir per un moment Eva Braun. La dona de Hitler celebrava fastuoses festes amb els últims nazis fidels al Fuhrer, amagats al bunker subterrani de Berlin, mentre l'Exèrcit Roig entrava a la ciutat els darrers dies de la Segona Guerra Mundial. És clar que els seus companys de festa no sabien que la intenció de l’Eva Braun i Hitler era suïcidar-se després de la festa. Van deixar ordenat que els seus cossos fossin cremats, per tal que els russos no aconseguissin cap trofeig de guerra. Així ho relata la fantàstica pel·lícula alemana "El hundimiento"
Ni jo, ni cap turista dels que
ahir van començar vacances, no tenim intenció de suïcidar-nos el
proper hivern, ni de que ens cremin després. Per què ens comportem com l’Eva Braun, celebrant l’última festa grossa? No se m'acut més explicació que el fet que tots haguem llegit “Vacas, cerdos, guerras y brujas”: som
conscients que estem pastats així i no s'hi pot fer res.
 |
| "El Hundimientto" amb Bruno Ganz i Julianna Köhler |
