Gràcies Carme

Carme Chacón com a política no m'agradava gaire. Aquests dies d'alabances i homenatges cap a la seva figura m'he sentit molt malament.

Carme Chacón pertanyia al tipus de polític a qui jo els he exigit molt i que m'han defraudat. Conec personalment moltes persones com ella anomenades "gauche divine del Gironès" i la tenia catalogada com  a "gauche divine del Baix Llobregat".  Carme semblava que havia de salvar el món pel fet de ser progressista. Però en realitat no va aconseguir fer res. O així opinava  jo abans de la seva mort. Une altre error  meu. Sí, necesito que em flagel·lin aquests dies de Setmana santa. 

En la meva defensa diré que Carme Chacón pertanyia a la classe política i aquest fet, per se, la feia perdre punts. Tinc classificats a tots els polítics sense excepció en el mateix lloc al catàleg de IKEA:  a la prestatgeria dels inútils, els que només busquen un modus vivendi, i a la dels criminals, els que roben. Molt bàsic ja ho sé. No em donaran cap premi Nobel amb aquestes idees tan simples. Ho sé.

Demano perdó per tenir-la col·locada erròniament en el primer lloc del prestatge. Ho sento de veritat. La considerava molt infantil, molt grandiloqüent, molt bona intenció, però buidor de contingut real. Craso error. 


Justament aquest divendres passat els seus companys del partit ( PSC o PSOE(?)) li han retut un homenatge tipus missa laica a Barcelona. Nom m'ha semblat correcte fer-li ara amb tot el que la van arribar a criticar. Però pijtor ha estat que no han fet cap menció a les seves reeixides com a política. Ni una. Durant tota la setmana de bogeria informativa lloant la seva figura, no he sabut trobar cap dada concreta relativa als seus èxits com a política. Un altre error meu com ja explicaré més endavant.  La premsa ha resumit les seves dades personals, com si fos un nou personatge mediàtic: que si podia haver arribat a presidenta del govern, que si va començar a l'Ajuntament d'Esplugues, que si el viatge a Afganistan embarassada, que si va tenir el seu fill tot i la malaltia del cor...


Si hi ha algun desocupat lector, ja sigui soldat espanyol o sudamericà a Afganistan que tornés amb la seva família abans d’hora gràcies a ella, algun ciutadà d'Afganistan que me'n pugi explicar algun fet concret d'ella, algun veí d’Esplugues que li solucionés un problema al barri, algun ciutadà que comprés un pis els anys que ella va desenvolupar tasques com a Ministra de Vivenda, aquí brindo aquesta entrada ....

Jo partia d’una altra premissa equivocada. Cionsiderava que la feina d’un polític es plasmava materialment: un bon hospital, col·legis públics i universitats competents, carreteres gratuïtes, trens eficients, pacificar països en guerra... Tornava a estar equivocada. Per això ja estan els mestres, metges, o soldats.

Segons la meva opinió, els polítics només serveixen per una cosa: per ser el reflex de nosaltres mateixos cada matí quan ens aixequem i ens mirem al mirll o a la televisió tot fent el café. Mireu qui governa al vostre ajuntament, o país, i aquell és qui us mereixeu/mereixem. ( Amb permís de Putin i els seus hackers).

Que són molts polítics per a tan poca feina ? D’acord. Però em mantinc en la idea.

Carme Chacón ha estat el mirall en què m'he vist  un matí  i aquell dia no he sentit vergonya. M'he sentit orgullosa.

Simple:  Essent Ministra de Defensa va normalitzar el fet que les dones normals poden manar els homes, i no s’enfonsa el món. Que la Ministra de Defensa, dona,  no ha fa millor que en Federico Trillo, un home? D’acord. Però  és que tampoc ho fa pijtor!.

Carme Chacón va arribar a un lloc de poder d’un Ministeri tan masculí com el de Defensa... i no va fer res diferent dels seus predecessors.... Aquella imatge impactant desfilant embarassada davant les tropes espanyoles a Afganistán va significar un pas de gegant per a les dones.  En aquell moment no ho vaig sabre valorar.

Carme va suportar moltes crítiques, sobretot del partit conservador de l’oposició, que avui té posada una dona justament al front del mateix ministeri. Això ara, ves per on, dóna vots. Qué gran vas ser, Carme!

Gràcies a ella les dones normals no hem de demostrar que som millor que els homes normals per aconseguir feines importants. Qualsevol dona pot arribar qualsevol dona normal a detentar un càrrec important en política . Ara hi és  Maria Dolores de Cospedal i ningú s’ha rasgat les vestidures. Ës incompetent, com tants altres homes polítics. Ni una ratlla dedicada al fet de ser dona.  Cap crítica masclista, cap exigència superior, .... 

Carme Chacon va obrir el camí a les dones normals i li hem d’estar agraïdes. Pot ser les nostres filles no hauran de demostrar que són millor que els homes per arribar als mateixos llocs.

Avui vull demanar públicament perdó sigui on sigui. De tant en tant donaré un vot de confiança a algun polític.

La  considero un bona política a Carme Chacón en contra de contra tot el que la premsa ha publicat aquesta setmana, inclosa la que l'ha glorificat. 

  




 

Orient i occident

Tinc una edat en què algunes amigues es separen dels seus marits després de més de vint anys de matrimoni. Els motius són diversos, moltes vegades no me’ls diuen. Ni jo els vull saber. Queden en l’àmbit privat de la parella. Si han de ser més feliços per separat, doncs millor per a tots dos. De tant en tant alguna d’aquestes amigues em comenta que el seu exmarit curiosament ara surt amb una dona molt més jove. I és en aquell moment quan no puc evitar aixecar-me de la cadira i cridar, com si tingués una molla al  cul: “El llibreter de Kabul”!. Sempre em passa igual. 

 

El llibre “El llibreter de Kabul” de la periodista noruega Asne Seierstad tracta de la vida quotidiana d’una família afganesa.  El llibreter Sultan Khan ha intentat salvar la seva llibreria al llarg dels anys dels invasors russos,  talibans i nortamericans. És un Guillem Terribas afganès. Un autèntic heroi. El llibre mostra la trista història d’Afganistan a través de la vida diària d’aquesta família, vista amb uns ulls blaus noruegs. Aquest home culte, defensor dels llibres i de la cultura hostatja a casa seva la periodista noruega amb la intenció de fer conèixer a Occident que Afganistan és molt més que burka, guerra i opi. Però Asne i Sultan estan destinats a xocar com dos trens a alta velocitat. A la periodista li costa acceptar l’abús diari institucionalitzat contra les dones i nenes afganeses i en concret contra les de la família. Al llibreter, que pateix la crisi dels cinquanta, li costa acceptar que la seva dona s’ha fet gran. A l’Afganistan està permès tenir més d'una dona, i ell no vol deixar passar l’ocasió. Té poder econòmic per comprar la dona/nena que li plagui. Evidentment es produeix un daltabaix en aquesta família del SXXI que viu en una societat medieval: el pare està decidit a casar-se amb la pobra nena. La seva dona i els fills, a qui el pare ha educat en els valors moderns, marxen de Kabul i es refugien a Pakistan.

A molts quilòmetres de distància, Risto Mejide, comunicador de programes de  teleescombreries, amb ínfules  d’intel·lectual, de 40 anys, divorciat i amb un nen petit, surt amb una noia de 18 anys,i es vol casar.  Ha patit la mateixa crisi que el  nostre amic d’Afganistan. Risto, pseu-heori de la televisió, ho exhibeix sense pudor a les xarxes socials perquè ho veu com un triomf, igual que Sultan Kahn, el nostre llibreter. Risto pensa que l’envegen tots els homes testosteronats del nostre país, i em penso que no va gaire equivocat. Segurament molts afganesos envegen Sultan Khan perquè té cèntims i s’ho pot permetre, com alguns espanyols.

 

 

 

La inconscient núvia de Risto ( no té pares?) ha abandonat els estudis de periodisme. Per a què estudiar, deu pensar, si ha aconseguit que li publiquin un llibre, amb l’únic mèrit de ser “ futura dona de”. Totes les noies que estan estudiant periodisme i veuen com és de difícil trobar feina estan rebent un missatge espantós.

La meva filla, de la mateixa edat que la núvia, farta de senti-la presumir dels seus triomfs a  Instagram,  li va "comentar" que si es pensava que li publicaven el llibre per ser la nova germana Bronte. Es veu que a vegades tens línia directa amb el famós que surt a instagram. La va bloquejar a l’instan!!!. ( D'aquí el nom "Instagram")  La noia es va pensar que Bronte era un insult, Ja,ja,ja! .  És el que té llançar la teva vida privada als quatre vents: t’arrisques a que algun boig o qui sigui et digui el que no vols sentir.

Altres llibreters a Occident més o menys envejats:

 

 Berlusconi

 

 

Sean Penn

 

 
Fernando Fernández Tapias

 

 

Alguns desocupats lectors em direu que que la noia afganesa no té el mateix grau de llibertat que la futura dona d’en Risto Mejide. La catalana creu que l'ha triat lliurement, però no és així. Ella també és esclava dels mateixos estereotips masclistes que pul·lulen per la nostra societat occidental, sense que ens n'adonem. Del "contracte " que l'ex-estudiant de periodisme ha signat, no amb l'editorial, sinó amb Risto, ella és la part dèbil contractant. Estic segura que dormir amb Risto no és exactament el mateix que dormir amb  Zac Efron.