Muntanya
Russa de principis d’any
L’actualitat informativa està anant a una
velocitat vertiginosa i no em deixa ni agafar aire. Hi ha massa fronts d’informació
oberts i no em puc relaxar. Estava acabant
una entrada sobre la CUP i ja no
serveix...en part.
Ahir Artur Mas va decidir que no es
presentaria a l’elecció del Parlament de Catalunya com a President de la
Generalitat i que proposava a Carles Puigdemont, l’alcalde de la meva ciutat, com a candidat. Confiteor: me'n vaig alegrar
molt.
I és que tinc una relació molt propera amb ell
... ejem, ejem. M’explicaré: Me’l trobo
tot sovint pel carrer, ja que treballo a prop de l’Ajuntament. Esmorzo de tant en
tant a la mateixa granja que ell i sempre em saluda tot i que no em coneix de
res. Girona és una ciutat molt petita.
Avui, que serà investit President de la
Generalitat, he volgut recordar aquell primer
moment de fa alguns anys, quan el vaig veure en persona per primera vegada. Llavors
“només” era un regidor a l’oposició a l’Ajuntament de Girona. Una nit d’hivern molt freda vaig assistir a un concert de Tomeu Penya organitzat per l’associació de comerciants del
barri per recaptar fons. Vaig arribar al pavelló que l'acollia amb els meus acompanyants i ens vàrem
asseure a la primera fila, on teníem assignats els seients. Ell també hi era,
més sol que un mussol, assegut també als primers seients que encara eren força buits. Suposo que aleshores, una part de la seva tasca consistia a assistir a
actes per fer-se conèixer entre els ciutadans de Girona, tot i ser regidor a l’oposició
municipal. Jo el mirava de reull de tant en tant perquè també tinc una amiga que es
dedica a la política municipal d'un altre poble, i em va fer pensar en ella
i en tot el temps que dedica, amb molta vocació, a aquest tipus d’actes. En Carles Puigdemont, ho admeto, em va causar admiració. El fet que assistís tot sol a aquest concert de barri, una freda nit d'hivern amb
tramuntanada inclosa era tota una proesa. En acabar el concert, alguns enxufats vàrem poder saludar
a Tomeu Penya i menjar quatre patates fregides rere l’escenari. Ell també va venir
un moment a saludar els organitzadors i el cantant i, després, molt discretament, va marxar. Aquesta presència del futur President de la
Generalitat al concert d’en Tomeu Penya una nit glaçada de dissabte, d'aquelles en què només vols arraulir-te entre les mantes al sofà, ara té per a mi un valor extraordinari.
Ell no sabia en aquells moments, quan escoltava
“Plou i a
defora bufa es vent
Que me fa
sentir petit
com un
granet d'arena
Estic dins
del llit estic ben calent
Avui ja no
em mouré d'aquí.
que tal dia com avui, només uns anys més tard, seria investit President de la Generalitat de
Catalunya. Ell abrigava tan sols, en el seu horitzó polític, una meta concreta: ser l'Alcalde de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada