Ciutadans exemplars

 

 

Campava pels nostres whatsaps una fotografia de dos-cents taüts col·locats sobre la pista d’un pavelló esportiu tot indicant que es tractava de Madrid. Algú ens volia enganyar i fer creure que es tractava dels morts per coronavirus a Madrid. 

Sort en tenim de la “resistència sideral”: aquells soldats de les xarxes socials que descobreixen les fake news i ens les treuen de la circulació. Quan ens van aclarir que no era a Madrid, sinó a Itàlia, tots vàrem respirar alleujats. O no?  I per a més tranquil·litat no es tractava ni de morts italians per la pandèmia, sinó d’immigrants africans que es van ofegar l’any 2013 davant la costa italiana.

 

- Ahhh... Ja em semblava a mi que no podien ser. La mare que els va parir.! Són uns delinqüents!

Tot just estava investigant quina intenció tenien aquests hackers russos, robots o ments truculentes per llançar aquesta fake new a l’univers i fer-nos espantar amb aquest horror suposadament madrileny, quan el  meu cervell es va aturar en sec (em passa sovint).

Per què m'he indignat al principi? Reconeguem que ja estem acostumats a aquestes xifres de morts al Mediterrani, que ja no ens afecten tant com al principi, i que ara tenim altres problemes a la porta de casa a on parar l'atenció.

Els hackers russos, per posar una cara als autors, saben perfectíssimament que  “la massa” , o sigui “nosaltres, navegadors sobre clavegueram que són les xarxes socials”, no ens immutarem el març del 2020 per uns dos-cents morts africans, però sí si són madrilenys i és a causa del coronavirus. És molt diferent!.

 

Aquesta actitud de desinterès i manca de preocupació pel que passa a l’altra punta de món és directament proporcional al nombre de morts per la pandèmia de tants conciutadans nostres.

Els cadàvers de la foto pertanyien a immigrants procedents principalment d’Eritrea, Somàlia, i Ghana, morts en un gran naufragi davant de la costa de Lampedusa, entre Sicília i Tunísia, l’any 2013.  Pot ser ni sabem situar al mapa on està exactament Ghana.  Si analitzem els esdeveniments des de l’inici de la pandèmia a Wuhan, la ciutat origen del coronavirus, tots hem de reconèixer que al principi no ens vàrem preocupar gaire. Dia rera dia durant gener i febrer les notícies ens anaven donant xifres (falses en el nombre, per suposat, que aquí les autoritats xineses tenen la seva part de culpa) de morts i infectats xinesos a l’altra punta de món. Ni  la OMS, ni els nostres governants, no varen prendre cap tipus de mesura preventiva. No és una de les seves funcions vetllar per la nostra vida i salut?

Vaig més enllà, quan a Itàlia ja existien greus problemes de contagi, tancaments de ciutats a la Lombardia, i infectats que es multiplicaven, el govern espanyol encara permetia vols entre Itàlia i Espanya. 

Aquests dies he sabut que justament en aquelles dates,  quatre persones, ciutadans visionaris, van observar detingudament per la televisió el que estava succeint a Wuhan i a Itàlia, i comprovant que el seu govern no actuava, van prendre mesures pel seu compte, o ho van intentar. 

L’empresa en la que treballa una amiga meva li va anul·lar un viatge de feina a Milà. No van ser les autoritats les que van va vetllar per ella i la seva salut, (l’avió va volar ple cap a Milà) sinó la seva empresa la que van cancel·lar la trobada a Itàlia davant els dubtes que li plantejava. Un tipus d'empresa com les que van anul·lar també la seva participació al Mobile World Congress  de Barcelona, que ja prenien mesures al febrer de 2020.

La germana d’una companya de feina va prendre la iniciativa i es va demanar un permís sense sou també a mitjans de febrer per a poder-se aïllar a casa seva. Té una malaltia crònica d’autoimmunitat i les notícies que hi veia per televisió ja la van fer veure que el problema era molt greu i per a ella podia ser letal. Va salvar la vida. No com altres persones. 

Una àvia li va demanar a la seva filla que no portés els nets al col·legi fins que les coses es veiessin més clares. Les dos dones van tenir una greu discussió a mitjans de febrer. La filla, amiga meva, que va titllar d’exagerada a la seva mare, a hores d’ara ja li ha demanat perdó. 

Si una empresa barcelonina, i dos dones assenyades ja constataven a mitjans de febrer que s’acostava un problema molt greu  i que calia actuar per protegir-nos, com és que els governants, a part de no  fer absolutament res, van permetre manifestacions, eleccions i partits de fútbol?.   

I què hem de dir del director d’una residència d’avis a Barcelona, tornant d’una reunió a Madrid, on ja es començava a analitzar el problema,( però no es va prendre cap decisió), va adquirir EPIS per als treballadors de la residència, la qual cosa va donar com a resultat que cap avi ni treballador va ser contagiat?.

Persones assenyades i responsables  van veure venir el tsunami i van actuar. Els nostres governants, catalans, espanyols, europeus, americans...( i els seus assessors)  no. Es van perdre el mes de Febrer uns dies molt valuosos que podrien haver salvat vides. 

Nosaltres i els polítics que ens governen ( perquè per molt que ens dolgui tenim els polítics que ens mereixem) som uns necis. Pensàvem, al gener i febrer, que el patiment de Wuhan, com el de Lampedusa el 2013, no anava amb nosaltres. Com que ho vèiem tan lluny, a través de la pantalla de televisió que ens protegia,  estàvem tranquils que aquí no arribaria.  

La nostra estupidesa ha permès que el virus s’expandís com una explosió nuclear i arribés fins a la porta de casa nostra, just on deixem ara les sabates quan tornem del carrer per no infectar.nos. 

Ens trobem actualment que Espanya és un dels països amb més morts de coronavirus per milió d’habitants i un dels que pitjors perspectives econòmiques té en comparació a la resta de països de la Unió Europea.

Pregunteu-vos per què?  Des que sabeu que és una foto falsa la dels taüts a Lampedusa/Madrid  esteu més tranquils?.

Doncs això.