Casa nostra, casa vostra

Dissabte TV3 va retransmetre en directe, des del Palau Sant Jordi de Barcelona, “El concert per a les persones refugiades” impulsat per la campanya “Casa nostra, casa vostra”. 

Abans de les actuacions musicals, van emetre diversos testimonis de persones refugiades, com el d’un avi sirià. Amb gran sorpresa meva aquell senyor va explicar que encara no entenia res del que li estava passant: un dia estava venent roba a la seva paradeta del soc, i a l'endemà estava fugint de la ciutat perquè la bombardejaven.

L'any 1936 el meu avi Teodoro també va viure una guerra. El testimoni de l’avi sirià, que per cert se semblava molt físicament al meu avi, prim, poc cabell, ulls enfonsats, era el mateix que ell explicava sobre la guerra civil a Espanya. Al meu avi se’l van emportar de casa seva un matí de l’any 1936 perquè havia de lluitar contra els nacionals, que s'havien amotinat. Va estar tres anys fora de casa i afortunadament va tornar.

Avui he llegit una entrevista a Javier Cercas a La Vanguardia arrel de la promoció del seu nou llibre. Tracta d'un seu tiet avi que va morir a al Guerra Civil pels seus ideals falangistes. Res més lluny de la vida del meu avi. 

Al contrari del que pensa molta gent sobre la guerra civil espanyola, moltes persones dels pobles, pobres i sense gaires estudis, van lluitar en aquella guerra sense saber per què ni contra qui. Els van dir que era el seu deure, i el van complir. Però igual que l'avi refugiat, i a diferència del tiet de Javier Cercas,  TEodoro no va entendre del tot els motius d’aquella guerra, en la que l'obligaven a matar persones. I com ell, tanta i tanta gent dels dos bàndols.

iSi estigués viu el meu avui li diria que pertany al mateix bàndol que el del refugiat sirià i la seva família: dels innocents que pateixen les injustícies comeses per altres. Tots ells són danys col·laterals que poc importen als  homes de Palmira, Moscú o Washigotn

Ja sé que és un discurs sabut i força simple, però és el que sento avui.

Hi ha persones que m'han dit aquests dies que no serveix de gaire anar a la manifestació del proper dissabte a Barcelona. He llegit articles periodístics en el mateix sentit. Ens critiquen als que ens manifesarem amb l'argument que ho fem per nosaltres mateixos, per tenir la consciència tranquil.la i que no servirà de res. Segurament tenen una part de raó.

Però quedar-se a casa  és el que volen els nostres polítics incompetents: ens volen anestesiats i que només anem a votar cada quatre anys (0'80 cèntimos por papeleta). No ens necessiten per res més.

Sí, vull acollir en nom dels nostres avis que van patir una guerra injusta, ( i una postguerra pitjor per cert),  i dels avis que l’estan patint ara, avui, dissabte, i l'endemà de la manifestació, en els camps de refugiats d'arreu del món.

Us recomano veure el concert de dissabte en aquest enllaç de  TV3alacarta: Emocionant Jordi Évole.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/concert-volemacollir-solidaritat-amb-els-refugiats/jordi-evole-la-barreja-ens-fa-millors/coleccio/8290/5650315/

Milicians de Robert Capa (*)
(*) qui sap si algun d'aquests és Teorodo Romero Díaz ?