dilluns, 30 de gener del 2017

Passa la vida




Estava cuinant el sopar i escoltant a la vegada a 8TV  la conversa entre Pilar Rahola i Josep Cuní en el programa del vespre “8 al dia”, quan inconscientment vaig canviar de canal.  Vaig continuant  remenant les cassoles i el soroll de l’extractor em va fer adonar que Pilar Rahola i jo  havíem encetat camins diferents.
Des de principis dels anys noranta que escolto i segueixo Pilar Rahola en ràdio, televisió o diaris. He coincidit sempre amb les seves opinions. Era una dona independent i lluitadora, a qui no l’importava expressar les seves idees encara que fos a contracorrent. Compte que el temps verbal en aquesta ocasió l’he utilitzat correctament: “Era” .
En aquella època jo estava estudiant unes oposicions i aprofitava per fer el break de l’esmorzar en el moment que la convidada del programa de Josep Cuní a “El matí de Josep Cuní" era la Pilar Rahola. Ens aquells anys em van impactar els seus advertiments i premonicions del que passaria als Balcans. Ella ha continuat lluitant per les seves idees i per la gent que ella creia que havia de defensar. Últimament però, ella defensa els poderosos i estic desconcertada.  A despit de moltes persones que la criticaven abans i ara també i, com aquell enamorat que no l’importa les estupideses que diu la seva parella, vaig continuar defensant-la amb la convicció de que tothom té dret a equivocar-se alguna vegada. Vaig arribar a pensar que potser era jo la que havia de revisar les meves opinions. Fins aquest agost passat, quan Pilar Rahola va penjar a les xarxes socials una desafortunada foto del nostre President tocant la guitarra a casa seva. Ella volia lluir President com una adolescent a l'Instagram.  Però la va ben espifiar, segons la meva opinió. No ho vaig poder evitar i juro que ho vaig intentar: Pilar Rahola va caure en picat en el llimbs imaginari en el que jo la tenia col·locada. Alguna fibra es va trencar dins meu (literalment) quan vaig veure que es doblegava al poder polític i policial ( hi sortia també a la foto el Cap dels mossos d’esquadra). Un periodista ha de ser independent, mai ha d’estar al mateix costat del poder. Ha d’estar a l’altra banda, per denunciar, per controlar si fa falta.  I ja per rematar-me Pilar,  va i entrevistes a TV3 a la dona del nostre President,  Marcela Toppor. Què t'ha fet la família Puigdemont Toppor? D’entre les moltes preguntes a realitzar a una dona intel·ligent i preparada com la Toppor no havia res més interessant que preguntar-li que per l’hora de les relacions sexuals amb el President? On queda la incorruptible periodista que denunciava el genocidi dels Balcans?
Maria Teresa Campos també m'ha decepcionat. Als anys noranta dirigia i presentava un programa d'entreteniment a TVE anomenat “Pasa la vida". En l’horari que jo m’havia marcat a les oposicions per berenar, veia una estona aquest programa. Era i és encara una gran entrevistadora: tenia un profund respecte per a la persona que tenia al davant ( temps verbal correcte:”tenia”). L’entrevistat, ja fos actor, cantant o polític, marxava del programa amb la sensació que havia donat la millor imatge de sí mateix. Va contractar i donar oportunitat a molts periodistes que començaven i que ara són famosos.  A aquella hora de la tarda venia molt de gust veure un programa tranquil i distès amb la seva veu càlida.
Què va passar amb Maria Teresa Campos per convertir-se en la caricatura de sí mateixa que és ara? Doncs que va desembarcar a Espanya  Paolo Vasile  i Tele 5. No descobreixo res ja ho sé. Vasile va començar a pervertir a tants i tants bons periodistes, entre ells a Maria Teresa Campos. Li va oferir un programa similar a ¨Pasa la vida". Ella va acceptar però no tenia suficient audiència. Hi ha una entrevista  d’aquells anys a Belen Esteban i que de tant la repeteixen als zàpings ( per veure el canvi físic de la Esteban, no per la Campos). Justament en aquell moment Vasile va destruir la periodista Teresa Campos i la va convertir, qual Pigmalió, en una estrella a Tele 5. L’oferta econòmica devia ser difícil de rebutjar.  Teresa Campos va perdre moltes coses amb l’intercanvi : entre elles el prestigi. Va llançar per la borda l’oportunitat de ser la “ Jesús Hermida” en versió femenina per convertir-se en una Kardashian. Actualment està fent el ridícul  més espantós amb un reallity mostrant les intimitats absurdes de la seva família. Per què? Tot té una explicació a la vida, i a la revista Hola es poden trobar moltes respostes. Vaig veure unes impressionants fotografies del sabater de casa seva i ho vaig entendre tot. Té una mansió molt similar a  la d’ Isabel Preysler. María Teresa vol un estatus social alt ja que el professional sap que l’ha perdut als despatxos dels directius de Tele 5. Necessita molts cèntims per mantenir-lo: l’estatus i la casa. Al sabater va anar a parar el prestigi d’una gran periodista. Molt trist.
L’edat ha fet canviar a aquestes dos periodistes a pitjor, segons el meu parer. Jo em pregunto en què hauré canviat jo de la noia que estudiava les oposicions a principis dels noranta? En uns quants quilos evidentment. Tant d’esmorzar i berenar ....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada