Volem acollir

 Des d’aquest petit racó que és Lilladelesbos intento evitar que ens oblidem de les persones que busquen refugi a Europa. Per a mí ha estat una feliç descoberta comprovar que som molts els que pensem de la mateixa manera.

Per als lectors que no hi éreu a la manifestació, us faig saber que dissabte passat hi van assistir moltes persones, moltíssimes,  de tot tipus i edat, més de les que us podeu imaginar. Érem tants que a estones no ens ho podíem creure.

Confeso que des de dissabte estic en un núvol. Després de la manifestació a Barcelona pel dret a acollir, i després de veure com milers i milers de persones reclamàven una solució al greu problema dels nostres refugiats, vaig caure en un estat de felicitat (falsa, ja ho sé) que poc a poc s'ha anat diluint.  

Aquests dies post-manifestació he hagut d'escoltar comentaris negatius de persones properes a mi, de periodistes ( que no són de "la caverna" de Madrid no us pensséssiu), o dels usuaris de les terribles xarxes socials ( on els millors de cada casa esbomben la seva porqueria utilitzant  la xarxa  com si fos un ventilador). Aquestes opinions fluctuaven des de les que intentaven polititzar un tema que és només de dignitat humana, o els que clarament manifestaven la seva negativa a acollir refugiats,  fins els que sí que voldrien, però què ... carai... hem de ser realistes i no podem acollir-los. M'he trobat amb una realitat, he baixat del núvol rosa de cop i m'he fotut una bona hòstia

Sembla increïble que aquesta manifestació hagi despertat de la letargia el nazi que més d'un porta a dins.  I m'he trobat amb la realitat dels nostres polítics, a qui en teoria paguem perquè millorin les nostres condicions de vida. Aquesta setmana ens han dit a les 500.000 persones que ens vàrem mobilitzar dissabte, que Catalunya no pot acollir més refugiats perquè el govern no té competències ni pressupost. Doncs quina és la feina que feu cada dia quan aneu a treballar a la Subdirecció corresponent? És com un "vuelva usted mañana".

Certament no tinc cap dubte que ni els polítics de Europa ni els de Catalunya tenen a les seves propostes de partit un punt sobre l'acollida de refugiats. Aquí sí que deixo de somiar truites i sóc realista: no els comporta cap vot. Fins i tot el treu votants. 

 I ara és quan arribo a la conclusió de que tot poble té el representant que es mereix. Des dels holandesos, anglesos o finlandesos fins als catalans. Mireu bé els nostres representants, ja sigui el President de la Generalitat, el del govern espanyol, o l'alcalde del nostre poble.  Ens  veurem reflectits tal com si fossim Dorian Gray davant el seu retrat.

Desprès de comprovar durant aquests últims anys com, amb els nostres impostos, s'han rescatat els bancs, com les nostres pensions de jubilació estan en perill perquè l'Estat roba un bocinet cada any per tapar forats,  com pagarem la indemnització del projecte Castor sense protestar, com varem pagar en el seu dia la neteja del xapapote de Galícia, com França va trobar cèntims per bombardejar Síria després dels atemptats, i tantes i tantes decisions per a les quals hi ha hagut pressupost, que no em vinguin amb històries que ara no n'hi ha. Realment pensen aquests polítics mediocres que ens creiem les seves mentides?

- Treurem alguna cosa aquesta manifestació?- vaig preguntar al final del dissabte a una amiga quan vam tornar de Barcelona.
- Encara que sembli que no se'n treu gaire de les mobilitzacions, encara se'n treu més que no fer-les.

Desocupat lector que coneixes el meu interés per la segona guerra mundial:  Si Hitler no hagués envaït Europa, i hagués portat a terme la solució final només contra els jueus alemanys als seus camps de concentració, algun país europeu hauria realitzat alguna acció per defensar-los? La resposta és terrible.