La Gran Guerra

La platja on em banyo a l'estiu està preciosa a primera hora del matí. No diré el nom per no provocar una allau de turistes. Un dia de setembre vaig anar a nedar. No hi havia ningú, tret de dos dones que es banyaven al fons. Vaig ficar-me a l'aigua per fer una un mica d’esport. De sobte vaig veure les dos banyistes que s’acostaven cap a mi.

- Mira que hi havia espai per passar! - Vaig pensar mentre aquelles dones em mullaven el cap amb les braçades i m'obligaven a desviar-me per deixar-les passar.

En aquell moment quasi m'afogo en veure la cara d'una d'elles. Juro que vaig sentir una esgarrifança dins l'aigua. La dona tenia els llavis farcits de silicona així com les galtes. Les celles s'enlairaven passant per sobre el front fins a tocar l’arrel dels cabells, la qual cosa li deixava una expressió estranya a la cara. La meva primera reacció va ser d'indignació cap al cirurgià que li havia fet aquella destrossa. Vaig pensar que aquest/a professional sense escrúpols li havia deixat el rostre fet un nyap, i li havia venut com un èxit. Ben bé igual que aquell rei a qui ningú li advertia que anava nu. Encara sort que ningú li havia dit a aquesta dona com estava realment.

Fins que aquelles dones no van sortir de l'aigua, no vaig adonar-me que l'operada era la Tita Cervera.  Constato fefaentment que el photoshop fa miracles. Per les cametes la vaig reconèixer. Les cames les té molt maques. Tot aquell estiu havíem estat veïnes de tovallola i justament aquell dia no l’havia reconeguda a l'aigua.

Sí, desocupat lector:  Has llegit bé. Comparteixo raconet de platja amb la baronessa Thyssen. 

No sóc historiadora, com segurament has notat. Però això no m'impedeix ficar cullerada en temes com ara les guerres europees del segle XX. El baró August Thyssen, avi del marit de la baronessa, es va dedicar a la fabricació d'armes i a la indústria de l'acer a finals del segle XIX i principis del segle XX. Es va fer ric durant la Primera Guerra Mundial. En el llibre " Vacas, cerdos, brujas y guerras" , Marvin Harris ens explica que la causa de les guerres (igual que la crema de bruixes, el fet de no menjar vaques sagrades o porcs de determinades religions) sempre té una explicació econòmica. La Primera Guerra Mundial no és cap excepció. Com , quan i  on vendre tot aquell armament i tot aquell acer si no era a través de països en guerra? Calia una bona guerra i Europa era perfecta aquells anys convulsos.  La família Thyssen i altres empreses poderoses alemanyes es van fer d'or.

En acabar la Gran Guerra, Alemanya va quedar arruïnada, no així la família Thyssen.  Un dels fills de l'August ( tiet d'en Heini, marit de la Tita) va poder finançar els inicis ( aquesta informació caldria contrastar-la) del nazisme,  per anar preparant la Segona.

Ai si l’avi August aixequés el cap de la seva tomba al panteó familiar de Shlosslanndsberg  i descobrís que una Thyssen fa pena a una simple mortal!

Jo li tenia ( i li tinc) cert afecte a la baronessa. No en va havíem estat compartint platja tot l'estiu . "El roce hace el cariño". Cada dia apareixia per la platja amb el seu barret que li cobria la cara fins al nas, acompanyada d'una troup estranya: les seves filles  bessones (em feien pensar en les bessones de "El resplandor") que portaven el cabell embolicat amb un mocador ( on s'és vist no deixar mullar el cap a unes nenes a la platja?); dos cangurs sud-americanes i dos guardaesptalles. No vaig veure mai el fill Borja. Cada dia ella i el seu grupet s'estaven una estona a la platja i després anaven al xiringuito a dinar. I cada dia, quan la veia, la baronessa em feia pena.

Si Tita Cervera ha aconseguit aquest seguici d'acompanyants segurament ha estat gràcies als diners heretats de l'avi August. Les filles les ha hagut de comprar suposadament als Estats Units amb una mare de lloguer, perquè a Espanya no podia per l'edat. Reis i polítics espanyols i catalans li fan  la pilota perquè ens ha venut a bon preu uns quadres del Baró. Ha de viure sis mesos a l'any a Andorra, (amb tots els respectes, a mi em falta l'aire quan hi vaig i  les muntanyes i les perfumeries se'm cauen a sobre) , per no pagar tants impostos a Espanya. La baronessa diu que no li arriben els cèntims a finals de mes i jo entenc perfectament què vol dir.

Quines conclusions d'arribar oi? Com historiadora ho tinc negre. Resulta que part de la fortuna que l'avi Thyssen va aconseguir amb les vides dels soldats morts durant la Primera guerra mundial,  es pot dir que es troba a la silicona dels llavis i pits de la  Tita, en els òvuls que van formar aquelles filles bessones, i en els quadres exposats a Sant Feliu de Guíxols i Madrid.

Aquesta setmana la Tita és portada de la revista Hola. Ningú ha anat a la comunió de les seves filles. Jo ja m'ho imaginava. Si en Borja no va a la meva platja preciosa, com voleu que vagi a una ermita romànica d'Andorra en mig de les muntanyes. 

Realment em fa pena. Són moltes hores de platja juntes.