Aquest any la Generalitat commemora el centenari del naixement de Carles Fontseré ( Barcelona 1916- Porqueres 2007)
Per motius professionals i per casualitat he tingut contacte recentment amb persones que van conèixer l'artista. He palpat papers i objectes personals de la família Fontseré amb molta emoció i tristesa, sobretot perquè la seva esposa va morir fa dos mesos i no podrà veure ni gaudir d'aquest reconeixement tan merescut.
No entraré ara a explicar tots els detalls de la fantàstica obra de l'artista, ja que no sóc cap experta. Directament deixo a peu d'aquesta entrada, a qui pugui interessar, l'enllaç del Departament de Cultura on s'exposen tots el actes que s'han preparat per a l'any 2016.
Per fer boca aquí teniu un dels cartells més famosos i per mi més impactants de l'artista.
Llegint la seva biografia, descobreixo que Carles Fontserè va formar part de les tropes republicanes derrotades, que van fugir cap a França en acabar la Guerra Civil. I, com altres escriptors catalans ( Mercè Rodoreda, Joan Sales, Tísner, Pere Calders) i espanyols ( Antonio Machado) va ser un REFUGIAT ( segons ACNUR el que defineix al refugiat és que no pot tornar al seu país).
Fontseré va acabar tancat en un camp de concentració de França, concretament a Les Haràs al costat de Perpignà. Tisner es va estar a Coll d'Ares, Pere Calders a Prats de Molló i el company de Mercè Rodoreda va estar fent treballs forçats en una cantera de França. Aquests noms posen cara als refugiats d'aquells temps i els fem nostres.
Permeteu-me que avui, DIA MUNDIAL DEL REFUGIAT, en Carles Fontseré ens relati ell mateix com era la vida al camp d'nternament de Les Haras, per comprovar que aquestes paraules són de rabiosa actualitat ( mai més ben dit)
"Uns dipòsits humans de mà d'obra barata –els camps de refugiats– que l'administració francesa tenia interès a conservar i a incrementar. Em rebel·lava contra el destí que els nostres polítics ens tenien reservats als refugiats de tercera: 'voluntari' en la Legió Estrangera, pic i pala en una companyia militaritzada de treball i posterior ingrés en un camp regentat pels nazis alemanys"
Un munt de sentiments m'han vingut al cap en llegir aquestes quatre ratlles. I com aquell que no vol la cosa, el meu pensament ha volat cap al llibre "Incerta glòria" ( avui finalitza el rodatge de la pel·lícula d'Agustí Villaronga -estrena 2017- no me la perdré per res del món) on Joan Sales expressa, amb una immensa tristesa, la desbandada de les tropes republicanes cap a França i l'angoixa d'aquells catalans de no saber si un dia podrien tornar a Catalunya, a casa seva.
Us imagineu que als camps de refugiats de Turquia es troben els Carles Fontserens, les Mercès Rodoredes, els Tísners o els Joans Sales sirians i els han disparat avui?
Un record per als refugiats catalans del passat i pels actuals de Síria i del món. Incerta glòria per a Europa.
 |
| Pere Calders a Prats de Molló |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada