TESTIMONIS COVID 2022

 

Parella jubilada

Em vaig trobar la meva amiga  amb el seu marit fent les últimes compres de Nadal. Em va explicar que tota la seva família havia patit la malaltia feia vàries setmanes. Ella va estar a punt de quedar ingressada a l'hospital per problemes respiratoris; tot eren entrades i sortides per Urgències aquells dies. Al seu marit  encara li costava respirar, tot i que ja havia transcorregut més d'un mes des que es van contagiar. Ells dos sabien perfectament qui els va infectar i on: en un enterrament i pel fill no vacunat del difunt ( en els pobles tothom es coneix). Aquest home va abraçar tothom a la sortida. Em direu que es podia haver rebutjat l'abraçada. Jo us dic que no. A veure qui en un enterrament nega una abraçada al fill d'una persona morta. Jo he hagut d'anar a un durant aquests mesos de pandèmia i reconec no es pot defugir l'abraçada, perquè en aquel moment la necessitem tots dos. Aquesta persona antivacunes, el pare de la qual van acomiadar en aquell enterrament infectat de covid, va contagiar sis persones, entre elles la meva amiga. El mateix subjecte origen de la  infecció  va acabar a la UCI. Segons sembla no es vacunarà, ni no té cap càrrec de consciència del mal que va ocasionar a moltes famílies.

Conclusió: No anar a enterraments, (si es pot)  i fugir dels antivacunes.

La meva amiga també és defensora de la sanitat pública catalana, amb tots els seu defectes. Els seus consogres són búlgars (EU) i li han explicat el drama que es viu en aquell país. El sistema hospitalari de Bulgària és de co-pagament: el malalt paga les medicines, els pijames, el menjar de l'hospital... A partir dels 80 anys, si se t'ha ocorregut estar viu encara,  quedes fora de la protecció sanitària pública. Només està vacunada el 20% de la població. És un país pobre i els ciutadans paguen uns tres-cents euros per ... la vacuna.(?) no...: per obtenir un certificat covid fals. 

Conclusió: No em queixaré de la sanitat catalana i ja no miraré al guapíssim príncep Kyril de Bulgària,  a la revista HOLA, amb els mateixos ulls. ( Que no presumeixi de palau a Londres, de vacances a Mallorca i de dones guapes,  mentre el seu poble pateix així.

Mare de "vacances" a Londres

Mentre preníem un cafè a casa, aquesta amiga em va explicar les seves aventures a Londres durant les vacances de Nadal. Va marxar amb les seves dues filles juntament amb els seus pares per celebrar les festes amb la seva germana i la família que viu allà. Per poder passar el control de l'aeroport de Londres va haver de fer-se una PCR, portar un test d'antígens d'Espanya, i fer dos dies de quarantena. Quan va arribar a casa de la seva família, va resultar que estaven tots infectats de covid, i no ho sabien. Curiosament, mentre feien la quarantena de dos dies, tot esperant el resultat de la PCR de l'aeroport, es va contagiar tota la  troupe gironina. Van passar les vacances confinats en un pis de Londres, mentre que, com en una broma de mal gust, li arribava el resultat de la PCR negativa realitzada a l'aeroport de Londres. Una altra dada interessant: no consta en cap base de dades que s'hagin contagiat sis persones: no van anar al metge, ni a Londres , ni aquí a Catalunya quan va arribar, ja que es trobava bé. 

Conclusió: Els controls imposats als aeroports ( per carretera no hi ha ni un) i les xifres de contagis està clar que es treuen d'un bombo.

Pare separat eixelebrat

Fent esport amb una amiga, aquesta em va explicar el que li havia passat a una treballadora de la seva oficina. La seva exparella va anar a recollir la filla que tenen en comú el dia de Reis. Tot i que la mare va advertir el seu exmarit per telèfon que la nena havia donat positiu en el test d'antígens, ell se la va emportar perquè segons el conveni li tocava aquell dia. I no només això, sinó que la va portar a veure els avis a buscar les joguines. 

Conclusió: Calia pagar per un test d'antígens?

Joves d'Osona

Com que les discoteques de Catalunya estaven tancades, un grup de joves d'Osona  amics del meu fill, van anar a València a passar el cap d'any perquè les discoteques allà estan obertes. (l'antiga ruta del Bacalao?) Es van infectar tots els nois i quan van tornar a casa,  van escampar per toda Osona aquesta variant valenciana.

Conclusió: No cal anar a València a contagiar-se.  El tancament de sales de festes i discoteques a Catalunya només ha servit perquè els joves es juguin la vida a la carretera.

Marit d'una companya de feina

El marit d'una companya de feina de Lleida, no vacunat, ha mort aquestes festes de Nadal de covid. No puc dir res davant aquesta trista notícia, perquè sembla que no hi ha morts amb aquesta variant omicron, però sí

Conclusió: No puc deixar de pensar en la meva companya sobre si es deu sentir responsable per no haver convençut el seu marit de vacunar-se. 

Periodistes de pa sucat amb oli

Amb les xifres d'ocupació de les UCI, els periodistes perden una gran oportunitat d' acollonir els anti-vacunes. Informen : "El 80 % de les UCI són de no vacunats i el 20 % de vacunats ".Aquesta dada no és rellevant  ni aporta cap informació d'interès.  Caldria donar les dades sobre el nombre de persones vacunades amb la pauta complerta  (90% de la població espanyola). S'hauria d'informar quin és percentatge que ocupa les UCI, sobre aquest 90%,  el qual és infinitament inferior del percentatge sobre el 10% dels no vacunats a Espanya. La diferència seria abismal i posaria de manifest la importància de vacunar per no acabar a la UCI. 

Conclusió: Més percentatges i menys nombre de llits.

Mare de tres fills petits, un dels quals malalt de covid. 

Una companya de feina m'ha comunicat per telèfon que la filla de 10 anys s'havia contagiat del covid al col·legi. Teletreballa i a més té els altres dos fills confinats a casa. Està indignada perquè a l'escola ja se sabia que hi havia tres nens amb covid la setmana passada, però com que la normativa és esperar fins que hi hagi cinc nens per confinar la classe, doncs durant tota la setmana la seva filla ha anat a col·legi fins que hi ha hagut 10 nens infectats. 

Conclusió: Educació instaura protocols per donar la impressió que alguna cosa s'està fent, però això és com un tsunami imparable.  

Companya de pis de la meva filla

Una noia jove, infermera, companya de pis de la meva filla, intenta seguir les instruccions de les autoritats sanitàries al màxim perquè se sent responsable de la feina que fa amb els seus pacients a l'hospital. De tal manera que no comparteix sopars ni fa vida  amb les companyes de pis, ni amb altres amics fora de casa. Ha reduït les relacions socials al mínim. Ho està passant malament

Conclusió: Ella també és  un dany col·lateral d'aquesta pandèmia i  que no es comptabilitza.

Cunyada d'una companya de feina

Tot fent un "TEAMS" amb una companya de feina, m'explicava que la seva cunyada és negacionista, però no nomès antivacunes, sinó també anti-tests, i anti-confinament. Tot i haver tingut contacte directe amb persones amb covid, no s'ha fet el test d'antígens. Ella diu que no li cal ja que es troba bé, i per tant fa vida normal. Afegeix que si es trobés malament faria exactament igual que amb un constipat o grip. 

Conclusió: Si algun familiar meu es posa malat greu de qualsevol malaltia, inclosa covid i no pot entrar a la UCI perquè estan col.lapsades de persones no vacunades, que resin aquestes, perquè les buscaré i tornaran a entra a la UCI , ( si és que hi ha places) però no per covid...

Perrymason

Mentre m'injectaven la tercera dosi de la vacuna, haig de confessar que un cabreig estrany m'envaïa el cos juntament amb la substància que m'inoculaven. Enfebrada com mai pels efectes secundaris i segurament per l'empipament amb què me la vaig posar, he dubtat si havia fet bé  de deixar que me l'injectessin. Ningú m'ha informat ( a part de La Vanguardia i El pais) del motiu pel qual m'havia de posar una tercera dosi, i a Àfrica, per exemple, no han posat ni la primera. Sabia perfectament que aquesta vacuna no servia per evitar contagiar-me de la variant Omicron. Tot això em va portar a coincidir amb els antivacunes en que aquí hi ha interessos de les farmacèutiques barrejats amb la necessitat de solucionar el problema que ha creat la nova variant.  No sé a hores d'ara si em posaré la quarta dosi, la veritat. Però negant-me, a part de compartir les idees reaccionàries dels antivacunes, no sabré realment si estic fent el correcte o no. Tinc ansietat només d'imaginar com serà la celebració del cap d'any 2022,  si hi haurà una altra variant de l'omicron, si portaré quatre dosis o cinc. Tinc la sensació ningú controla res. Les autoritats sanitàries i politiques no tenen cap pla pe si es presenta una altra variant. Assumeixo amb certa desesperació que a hores d'ara ningú sap com evolucionarà la pandèmia. Pot ser el que cal fer és viure el dia a dia, cuidar-nos, i si l'agafem, doncs esperar no acabar a la UCI. 

Conclusió: Ja és ben trist arribar a aquesta  ximple conclusió després del que hem passat i patit.