67 muertos en Yemen en 24 horas
Tinc un contacte al whatsap anomenat Shaima Egyptair.
Vaig conèixer la Shaima i la Saja en el trajecte d'avió de Barcelona a El Caire. Vaig asseure'm al costat d'una dona que viatjava amb la seva filla, la petita Saja, de dos anys. La Shaima tenia tot l'aire d'una mare jove i no em vagi poder estar d'aconsellar-li que anés donant aigua a la nena, que semblava enfebrada, per hidratar-la.
La noia va resultar ser nascuda a la República del Iemen, però vivia a Tarragona. El seu nivell d'espanyol era ( sento dir-ho) terrible, idèntic al meu d'anglès, que ella parlava perfectament. El fet de ser mares ens va connectar, suposo, i amb molt d'esforç per part de totes dues vàrem aconseguir no callar durant les quatre hores de vol. Em va explicar la seva vida, des de la fugida del Iemen, a causa de la guerra, per poder arribar a Irak, ( també en guerra després) refugiant-se més tard a El Caire, fins a aterrar a Tarragona. Havia deixat la família repartida per tots aquests països.
La Shaima era enginyera, com el seu marit. Havia estudiat medicina a Irak, però les guerres d'un i altre lloc havien interromput els seus estudis. Ara a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ella i el seu marit intentaven acabar el doctorat o similar. Li vaig sostenir la petita Saja en braços mentre ella dinava o anava al lavabo. Encara a hores d'ara m'està infintament agraïda per aquest gest que hagués fet qualsevol. Vaig conèixer una autèntica refugiada de guerra. O sigui, existeixen. No són un holograma del televisor. Els tenim situats en l'imaginari en un camp de refugiats a l'illa de Lesbos però no, també viuen entre nosaltres els catalans, com per exemple a Tarragona. La Shaima no deixava d'estudiar el doctorat i treballar a la vegada, amb un bebé petit. Em vaig sentir molt petita al seu costat.
Després d'aterrar al El Caire a les dotze de la nit, ella encara havia d'anar en autobús durant quatre hores fins a arribar al seu poble. Vaig veure marxar una dona extraordinària que es va perdre en mig de la gentada de l'aeroport de El Caire. Quan va arribar a lloc, em va enviar un whatsap. Devia notar que jo m'havia quedat intranquil·la quan ens vàrem acomiadar. Em va dir que a la seva nena li havia marxat la febre i alhora em va recomanar un restaurant per dinar al dia següent a El Caire, sense jo demanar-li. Quines vides tan diferents hem tingut ella i jo, i amb tot, va tenir l'amabilitat de donar una petita recomanació a una occidental privilegiada com era jo.
Ella no era la primera ciutadana iemenita que coneixia i així li vaig explicar. El primer iemenita amb què em vaig topar var ser el marit d'una companya de feina, llicenciat en dret, que intentava homologar la titulació a Espanya. Vaig haver de revisar la seva documentació i vaig descobrir amb gran sorpresa que el títol acadèmic estava expedit a Cuba. Durant uns anys la República del Iemen va esdevenir un petit país comunista, i els seus joves eren becats a estudiar a la URSS i a Cuba. Un d'aquests joves estudiants era el marit de la meva companya de feina, que el va conèixer durant unes vacanes al Iemen. L'idioma va fer la resta.
Sempre he volgut visitar el Iemen, en concret la ciutat Sanaa i no és la primera vegada que ho explico en aquest blog.
L'oblit del passat. 19.12.2016
Per mi es tracta d'un país situat a la fi del món (occidental), però per mala sort dels seus habitants, està col·locat estratègicament a l'entrada del Mar Roig i amb bosses de petroli molt a prop. Si ens fixem en les seves fronteres, han estat dibuixades en un despatx de Gran Bretanya amb un llapis i un regla, sense tenir en compte l'opinió dels seus habitants. Tenen la mala sort que hi ha massa interessos sobre el seu petit país. Quan he tingut oportunitat de conèixer persones d'aquest llunyà país, no puc evitar fer preguntes i interessar-me per la seva història.
La Shaima i jo ens fem dos misstages de watsap a l'any, salutacions i demés. De tant en tant ella penja a l'"estat de watssap " diversos textos en àrab que jo no entenc i que deuen anar adreçats als seus amics i familiars d'origen àrab. Avui les ha penjades en anglès i àrab, i han estat terribles, Per això les incloc en el blog d'avui.
La Sahima té encara família allà. Quanta injustícia que cau sobre la pobre Shaima cada dia! Nosaltres els occidentals, com sempre, pensant que això no va amb nosaltres i mirant cap a un altre costat.
La coalició Saudi/emirates ha bombardejat Iemen, és el titular. Els ciutadans moren mentre les seves famílies són eliminades. Els nens són assassinats mentre juguen a futbol. Imagina que el teu fill marxa a jugar i te'l tornen mort o està en un hospital greument ferit. Com han d'estar aterroritzats aquests nens!..
Paraules terribles de la meva amiga...que m'han impactat i les vull enviar als desocupats lectors
Molt impressionant el relat, Cati. És la persona que vas conèixer durant el vol al viatge que vam fer plegats? Malauradament el món és ple d'injustícies que aquesta. Aquest cap de setmana The Guardian parlava de la situació dels Palestins i de l'informe que ha fet Amnistia Internacional, qualificant la situació de veritable Aparheid. Així anem...
ResponElimina