Deliris febrils

El meu fill i jo hem passat les festes de Nadal juntets, fent viatges intermitents del sofà al llit i del llit al sofà.  Hem estat part de la població que ha patit l'epidèmia de grip. Com que ens ha agafat desprevinguts, a la febre s'ha afegit el malhumor (ell) i la depressió (jo) per estar malats en dies com aquests.

Així que les nits nadalenques, deambulant tots dos per casa com dos ànimes en pena, han donat molt de sí. En el meu cas la febre m'ha portat a sentir veus i comprovart habitació per habitació si havien entrat a casa; a retirar els llançols del llit perquè em pensava que un gat s'havia ficat a dins, i a creure'm que m'havia quedat cega, amb la conseqüent angoixa que això provoca.

En el cas del meu fill,  en els pics de febre, s'ha recordat dels seus amics de Kenia i de la gent que va veure vivint als suburbis de Nairobi en condicions miserables. No ha pogut evitar imaginar-se'ls amb el mateix malestar que ell i sense medicaments per paliar el dolor. O fins i tot morint-se, he afegit jo.

 

En els moments de deliri, el cervell de cadascú va per lliure.

Justament avui, que els pensaments febrils del meu fill estan amb la gent dels suburbis de Nairobi, a La contra de La Vanguardia, l'exbanquera Jaqueline Novogratz, ha trobat una solució per a la pobresa a l'Àfrica, o per a paliar-la si més no. Segons ella cal invertir a llarg termini en crèdits per a emprenedors locals.

Jaqueline Novogratz. La Contra. La vanguardia

Sincerament, jo vaig tornar del nostre viatge a Kenia de l'any passat derrotada, sobretot per la visió dels afores de Nairobi des del cotxe. Vaig tenir  la triste sensació que no hi havia solució possible per arreglar el futur de tanta gent (milons de persones). Es veien quilòmetres de xaboles fins a l'infinit. Vaig concloure que la pobresa allà era com un riu que es desbordava, impossible de controlar.

 

I encuriosida, vaig comprar  " Factfulness", el llibre de la família Rosling ( Anna, Hans i Ola).  Aquest llibre ens vé a dir, amb dades estadístiques, que el món va millorant, ( el tercer món), que està millor que fa 20, 30 o  40 anys. Però sobretot, que nosaltres (primer món) tenim una visió distorsionada en negatiu de com funciona él món, i estem equivocats quant a la situació en què es troba el tercer món. Bill Gates regala aquest llibre a tots els estudiants americans que es graduen. Suposo que vol que els joves americans siguin optimistes quant a la visió del món, perquè això porta a no ser derrotistes i a considerar que es poden fer coses per millorar-lo. 

 

La veritat és que visc en una permanent contradicció, entre les dades que exposa el llibre, que són absolutament certes i contrastades, i el que vaig veure a Nairobi.  Segurament les condicions de vida d'aquells suburbis ara són millors que fa quaranta anys.  

 

Certament,  Jaqueline Novogratz, amb una visió optimista del problema, està intentant buscar vies per solucionar la pobresa, dins el seu àmbit que és la banca. Gent com jo, negativa, o com un exjefe meu, ara polític al parlament de Catalunya, que va tornar d'un viatge al Senegal, també convençut que Africa no tenia futur, no aportarem res positiu, perquè considerem que no hi ha solució.

 

Cal donar pas a la gent positiva per canviar el món ( a millor ).