dimecres, 2 de novembre del 2016

Maleït Phililp Kerr!

Nota: "Aqueta entrada la podreu trobar en castellà a https://Laisladelesbos2.blogspot. 



Quan era petita admirava els jueus que van fundar l'Estat d'Israel. Aquella pobra gent que ho havia perdut absolutament tot, i que viatjava a través del Mediterrani amuntegada en vaixells (us sona?) pels volts de 1948, sense que els deixessin desembarcar a la Terra Promesa... 

Aquells vaixells anaven capitanejats ni més ni menys que per Paul Newman, acompanyat per una infermera espectacular, l'Eva Marie Saint. Tots dos protegien nenes jueves rosses òrfenes, com la Karen. Karen s'enamora de Sal Mineo, membre de la Haganà, que era l'exèrcit paramilitar israelià d'aquells temps. Allà hi havia uns àrabs que no sé d'on havien sortit.  Aquests àrabs van i maten a....

Ostres! Una mica més i explico el final de la pel·lícula Exodus! Perdoneu per l'spoiler.

Reconec que la història d'Israel per mi fa un salt al buit des de l'assetjament del general romà Peter O'Toole,  a la fortalesa Masada allà per l'any 73 d. C,  fins a l'arrribada del vaixell Exodus a Palestina l'any 1948 amb Paul Newman al capdavant.

Aquells jueus com els del vaixell Exodus provenien dels camps de concentració europeus i somiaven començar una nova vida lluny de les penalitats viscudes. Imagineu el seu estat d'ànim quan desembarcaven a Palestina i es troben els soldats de la Haganá que els posaven un fusell a les mans per enfrontar-se als àrabs que vivien allà. Però si ells venien fugint d'una guerra!



Tot aquest muntatge meu de la història d'Israel,  avui se n'ha anat en orris, gràcies a l'escriptor Philip Kerr. Moltes gràcies, home! 



Jo estava llegint tranquil·lament  el llibre " Unos por otros" de l'esmentat Phillip Kerr. Per als que no hagueu llegit cap llibre de la col·lecció Berlin noir, aquesta sèrie narra els casos del detectiu Bernard Gunther a l’Alemanya dels anys trenta  i posteriors. En la resolució dels seus casos, el detectiu acaba embolicat sense voler  amb algun personatge històric d'aquells anys com Himler, Heydrich, Artur Nebe i d'altres nazis “importants”. Phillip Kerr barreja situacions fictícies dels casos que investiga amb moments històrics que van des dels primers anys del nazisme fins a la guerra freda.


En "Uns pels altres", Bernard Gunther ha de viatjar a Palestina l'any 1938 i per casualitat agafa el mateix vaixell que Adolf Eichamnn. Per situar-vos us diré que Eichmann va ser dels pocs nazis que van ser jutjats a Israel després de la Segona Guerra Mundial. Els serveis secrets israelians el van segrestar a Argentina, on vivia amagat,  i el van portar a Jerusalem, on va ser jutjat i condemnat a mort.



En el capítol en qüestió  Eichman viatja a Palestina per entrevistar-se amb representants de la Haganà per acordar el trasllat de jueus alemanys a Palestina. Demana ajuda a en Bernard ja que aquest sembla tenir contactes.  En llegir aquesta escena no vaig poder evitar riure. Vaig pensar que l'autor escocès s'havia begut tres whiskys en imaginar-se situacions reals i fictícies. Vaig suposar que s'inventava aquesta situació inversemblant: un nazi (que van arribar a jutjar i penjar per la mort de milers de jueus) va a Palestina  l'any 1938 per pactar el trasllat dels jueus alemanys a Israel amb col·laboració amb la haganà.

No vaig poder esperar a la part final de llibre, on l'escriptor ens explica el que és real i el que no. Vaig fer recerca per internet tota tremolosa. (Quantes vegades no m'hauré penedit de posar al google "Eichmann i Haganà". No ho feu si us plau!)


Estic en estat de xoc. Els jueus sionistes dels anys trenta van signar un acord amb els nazis (Acord Havaara), per deportar/traslladar/immigrar a jueus alemanys (rics) a Palestina. Els interessava a totes dues parts: als nazis netejar Alemanya de jueus, i als jueus sionistes poblar Palestina per poder crear l'Estat d'Israel. A cap de les dos parts els importava una merda el que volien els jueus alemanys, polacs, russos etc. Van decidir per ells, i el que jo trobo més increíble. van pactar amb el diable!

Què deuen pensar els jueus d'Israel sobre això? Avui però, ja no té cap importància,

Per cert Conseller  Romeva :

En el seu viatje a Finlàndia, calia entrevistar-se amb Simon Elo, president del Partit ultradretrà finlandès? Vostè no té res en comú amb  gent d'ideologia islamòfoba, ultranacionalista i euroescèptica.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada