La meva preocupació d'aquests últims dies sobre Donald Trump i la seva victòria electoral ha quedat oblidada pel vídeo de Youtube que m'ha passat una meva amiga.
El meu comentari, quan vaig acabar de visionar-lo, va ser:
- L'infern a la terra.
Resulta que vaig ser molt poc original: si tecleges aquestes paraules a Youtube, t'envia directament al vídeo.
Segurament no saps on es troba Chittagong. Tu i jo tenim la sort de viure en una bombolla ben còmoda al primer món i no ens cal saber el seu emplaçament al mapamundi, si no és que una web de viatges ens envia informació turística. Es tracta d'una platja llarguíssima a la costa de Bangladesh. Les grans empreses de transport marítim dipositen els vaixells vells en uns manglars que fins no fa gaire existien allà, però que han desaparegut per la contaminació del ferro, amiant i demés materials. Un munt de persones treballen desballestant els vaixells i ho fan en condicions d'esclavisme i precarietat totals. Amb dir-vos que un xinès en una fàbrica tèxtil de Xian és un privilegiat al costat d'aquestes persones, ho dic tot. Les seves condicions laborals i de vida no es poden anomenar condicions.
El meu comentari, quan vaig acabar de visionar-lo, va ser:
- L'infern a la terra.
Resulta que vaig ser molt poc original: si tecleges aquestes paraules a Youtube, t'envia directament al vídeo.
Segurament no saps on es troba Chittagong. Tu i jo tenim la sort de viure en una bombolla ben còmoda al primer món i no ens cal saber el seu emplaçament al mapamundi, si no és que una web de viatges ens envia informació turística. Es tracta d'una platja llarguíssima a la costa de Bangladesh. Les grans empreses de transport marítim dipositen els vaixells vells en uns manglars que fins no fa gaire existien allà, però que han desaparegut per la contaminació del ferro, amiant i demés materials. Un munt de persones treballen desballestant els vaixells i ho fan en condicions d'esclavisme i precarietat totals. Amb dir-vos que un xinès en una fàbrica tèxtil de Xian és un privilegiat al costat d'aquestes persones, ho dic tot. Les seves condicions laborals i de vida no es poden anomenar condicions.
- Uff- hauràs pensat alleujat - Afortunadament Chittagong és al tercer món.
Doncs no, desocupat lector. Sento espatllar-te el dia: un lloc semblant a aquest ho tens a tocar de casa teva, si vius a Catalunya.
Avui, que estàs emprenyat/al·lucinat perquè has llegit que Donald Trump construirà una tanca ( que no un mur) entre els Estats Units i Mèxic, t'informo que un lloc com Chittagong es troba a la comarca d'Osona. Tal com ho llegeixes.
Segons un article de "El pais" titulat "Sobreviure a l'escorxador", el 90 per cent dels treballadors dels escorxadors de la comarca d'Osona són immigrants.
En Trump diria, i amb tota la raó:
- Veieu com ens treuen la feina als d'aquí?
"Són cinc segons per porc. Primer treus els budells, d'uns 20 quilos. Després, amb el ganivet talles el pulmó i l’estires amb força. S’ha de tallar la llengua i agafar-la amb la mà esquerra per penjar-la en un ganxo. Si ho fas 10 vegades seguides, notes un pessigolleig als braços. Després, a poc a poc, es comencen a paralitzar i, de vegades, les ungles de les mans es van ennegrint fins que cauen. Quan la cadència és de 700 porcs per hora, arriba el dia en què no pots moure l'espatlla."
En Trump diria, i amb tota la raó:
- Veieu com ens treuen la feina als d'aquí?
"Són cinc segons per porc. Primer treus els budells, d'uns 20 quilos. Després, amb el ganivet talles el pulmó i l’estires amb força. S’ha de tallar la llengua i agafar-la amb la mà esquerra per penjar-la en un ganxo. Si ho fas 10 vegades seguides, notes un pessigolleig als braços. Després, a poc a poc, es comencen a paralitzar i, de vegades, les ungles de les mans es van ennegrint fins que cauen. Quan la cadència és de 700 porcs per hora, arriba el dia en què no pots moure l'espatlla."
Denuncien racisme:
- Negro de mierda, te mandaré a África a que te mueras de hambre - li va dir un empresari català a un treballador d'un escorxador en un conflicte laboral en una de les empreses. ( Dubto que ho digués en català, per això ho transcric literal).
- Negro de mierda, te mandaré a África a que te mueras de hambre - li va dir un empresari català a un treballador d'un escorxador en un conflicte laboral en una de les empreses. ( Dubto que ho digués en català, per això ho transcric literal).
Quan un treballador es lesiona, criden un taxi, (gràcies!) , no una ambulància, perquè poden tenir problemes amb la Inspecció de treball si no estan donats d'alta.
Però segons Donald Trump als Estats Units, la culpa de l'atur a USA la tenen aquests treballadors que travessen il·legalment la frontera amb Mèxic per treballar en les fàbriques dels Estats Units. Josep Anglada, el nostre Donald Trump català, pensa el mateix.
A Osona moltes empreses càrniques ja no pertanyen a petits ramaders de la zona sinó a grans grups empresarials. Els ramaders han passat a ser també assalariats d'aquestes empreses. El pinso que mengen els porcs es porta d'Amèrica. La mà d'obra és immigrant, en molts casos en condicions irregulars. Els treballadors afortunats d'aquestes empreses cotitzen com a cooperativistes (increïble!), i per tant s'han de pagar els autònoms i la roba de treball. El porc s'exporta fóra de Catalunya. Osona engreixa i mata el porc i l'envia fóra. I es queda la contaminació per purins que provoquen aquestes granges. El negoci és rodó. Aquests grups empresarials càrnics han descobert una manera molt "neta" d'enriquir-se: mà d'obra barata, sous miserables, treballadors que fins i tot cotitzen com autònoms i es paguen la roba de treball, i administracions que es fan càrrec de la contaminació que ells provoquen i de la convivència amb la gent de la zona d'aquests treballadors en situació irregular.
L'alcaldessa de Santa Eugènia de Berga ha portat el problema al Parlament. No sé pas... si amb això aconseguiran gran cosa, amb aquests diputats preocupats per altre temes més importants, com els pressupostos...
Ens pensàvem que els "Temps difícils" de Charles Dickens eren històries del segle XIX i resulta que ens ha passat com amb els articles que hem rellegit aquests dies de Montserrat Roig. Han transcorregut 25 anys de la seva mort, i són vigents com si els hagués escrit ahir. Se'ns hauria de caure la cara de vergonya de permetre el que està passant al nostre Chittagong català. No vull ni pensar què diria la Montserrat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada