El mur

Hi ha murs que deixen empremta a la nostra existència. No relataré la meva recent experiència sobre la visita al mur de Berlin, que separava la part comunista i "democràtica" de la federal i ...capitalista. Tampoc em referiré al mur que s'està construint actualment a Calais, França, per què els europeus no veiem les condicions miserables en què viuen els emigrants que estan pendents d'entrar a Gran Gretanya. Aquest mur també serà motiu de visita turística d'aquí a uns quants anys, igual que el de Jerusalem que separa israelians i palestins, i el de la frontera entre Mèxic i Estats Units.

D'aquests murs, si voleu, parlaré un altre dia en una entrada que es titularà "Wall Tour".

Avui vull dedicar l'entrada a parlar d'un altre mur: el del primer món. El mur que marca la nostra vida amb ferro roent, i que no és altre que el mur de Facebook.

Confesso que no estic donada d'alta a cap de les anomenades xarxes socials, però tampoc estic del tot desconnectada. Els meus fills formen part d'aquest món virtual, i haig de saber què es cou allà dins.

De tant en tant entro i xafardejo. No cal ser una gran expera en internet per fer-ho.

Em converteixo durant uns minuts perduts de la meva vida en una voyeur del que fa l'altra gent. La que penja "el que li passa pel cap" a l'anomenat "MUR". 

Descobreixo que tal persona està de vacances, que tal conegut s'ha separat (després comparo la parella actual amb la d'abans). Comprovo de manera morbosa com ha passat el temps per una amiga molt guapa de l'institut. Fins i tot he estat celebrant el Nadal amb la família d'una coneguda. He pogut veure el mobiliari del menjador, què van menjar, i que van venir els avis. La poca privacitat del facebook és d'escàndol. I jo no sóc cap hacker!

Què us haig de dir, desocupats lectors? Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra!.

I què no dir de les fotos falsificades? Aquelles fotos de parelles que ens demostren els seu amor etern i saps que no és així? O de les fotos preparades per provocar dolor. Una amiga acabada de separar  ( encara dormien al mateix pis ) descobreix, quan tot just ho havien decidit, que ja tenia una altra dona pel mur de facebook, amb una foto de tots dos ben feliços i celebrant-ho.

A vegades, l'exposició al mur de tanta felicitat aliena em fa mal. Uns amics s'han anat de viatge a les illes Fidji i semblen tan feliços..!  Uns altres ens informen amb total satisfacció dels premis obtinguts pels seus fills ja sigui en els estudis o en els esports...i pot ser els nostres no són tan perfectes. Aquelles fotos que exposen tanta la felicitat i satisfacció, on es palpa que la vida els és tan favorable, amb fills perfectes, viatges de somni, milions d'amics que t'acompanyen a festes i concerts, poden provocar-nos malestar o enveja, sobretot si estem passant una mala ratxa i no és el nostre cas.

Quines coses d'escriure avui oi? Amnistia Internacional informa que 75.000 refugiats estan atrapats en el desert entre Síria i Jordània sense cap tipus d'ajut humanitari des de fa dos mesos. Publiquen una foto satèl·lit d'aquest grup de refugiats i és impressionant. Si aquestes persones miren els nostres murs, siguin el de Berlin, Calais o el de Facebook, segur que els causarà malestar i enveja, com a mi em provoca el mur dels meus amics.