Durant la Segona Guerra Mundial, 120.000
persones van ser deportades a camps de concentració. Les seves propietats van ser requisades pel
govern del país. Famílies senceres van ser tretes de casa seva per la força i traslladades
en camions o trens a barracons rodejats de reixes en mig del no res i vigilades
per soldats. A aquestes persones se'ls penjava una targeta al coll per identificar-les. Qui intentava escapar-se del camp era afusellat pels soldats. Un d’aquests
camps de presoners va ser construït a Tulelake. No va ser fins l’any 1946,
molt després d’acabada la guerra, quan es van deixar marxar aquests
presoners. Això sí, amb el bitllet de tren pagat.
Desocupat lector: No et vull enganyar més. Ja
coneixes la meva dedicació al tema de l’Holocaust. No eren jueus. Eren
ciutadans d’Estats Units però d’origen japonès. I el camp de concentració
estava situat a Califòrnia.
Aquests camps d’internament, un cop acabada la
Segona Guerra Mundial, van ser destruïts ràpidament per tal que s’oblidés el
que havia passat.
Durant aquesta setmana, les màquines excavadores
del govern grec han passat per sobre del que quedava del camp de refugiats d’Idomeni.
S’ho han emportat tot : tendes de
campanya, roba, plàstics, etc. L’objectiu, igual que el del govern d’Estats
Units l’any 1946, és eliminar tot rastre i record del que va passar.
Anem a l’altre front de la Segona Guerra Mundial,
concretament a Stalingrad ( Volgograd actualment). Stalin va prohibir a la
població d’Stalingrad fugir quan s’estava acostant l’exèrcit alemany. També
va prohibir als russos fer arribar aliments als civils de Stalingad. L’objectiu
d’aquesta mesura va ser encoratjar els soldats russos a defensar els seus conciutadans que estaven
passant gana i assetjats.
A les
ONG que estaven ajudant els refugiats d’Idomeni no els han deixat portar aliments aquests últims dies. Aquesta mesura buscava aconseguir que els
refugiats estiguessin dèbils i fos més fàcil desallotjar-los del camp. O
per augmentar la desesperació d’aquestes persones. Qui ho sap?. Han fet passar gana a persones conscientment. Stalin està considerat un dictador i un assassí. Nosaltres i els nostres dirigents, hem de pensar que estem al seu nivell actualment.
Diferents amics m’han fet arribar avui per via
wassap, peticions de posar a les 10 de la nit una espelma al carrer o al balcó, en record dels refugiats. Davant aquests
missatges de solidaritat he tingut dos sentiments contraposats. D'una banda he pensat que no serveix de res
ni posar l’espelma, ni escriure aquest
blog, ni l’acampada que ara mateix està tenint lloc davant l’edifici del Govern Civil de Girona. He sentit com m’envaïa
la desesperació per aquest tema, i que únicament escrivia aquest blog per motius egoistes.
La segona sensació ha estat que m’he sentit acompanyada.
Som molts els que pensem igual i cal ser optimista. Esperem que tard o d’hora aquest drama tindrà solució.
Ja sabeu: 10 de la nit
Un dels temes més fascinants sobre la post-Segona Guerra Mundial és l'oblit (forçat o no, prefereixo no entrar en aquest tema ja que ens podria ocupar més hores de les que disposo (o de les que em dedico a disposar) per a aquest comentari) i el soterrament de les experiències viscudes. Sobretot de les que suposaven una "culpa" per als vencedors. La culpa és una càrrega judeo-cristiana, i sobre les espatlles de qui fos que la va inventar (si se'm permeten la fàcil ironia i la redundància) hi pesa una gran culpa.
ResponEliminaPodríem estar especulant sobre si el silenci de la post-guerra va jugar un paper important durant la Guerra Freda, i fins i tot si veu reflectides les seves conseqüències avui en dia, en plena globalització (o estadounidentització).
El cas és que l'oblit de la post-guerra és un fet evident i contrastat. El desembre de 1970 el canceller socialdemòcrata de la RFA Willy Brandt s’agenollà davant el monument als herois del ghetto de Varsòvia en senyal de reconeixement. El 1970.
Fent lògica matemàtica (1970-1945=25) podem deduir, per regla de tres, que Angela Merel s'agenollarà el 2041 davant algun monument encara per erigir a Síria als refugiats. No sé si jo estaré viu, si ho estarà la Merkel o (i això és el més probable) si Europa s'haurà desmantellat. El que sí que sé és que, tal i com van les coses, el 2041 em sembla massa aviat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBenvolgut Samuel: M'ha agradat molt aquesta reflexió sobre la post-Segona Guerra Mundial. Sovint em dedico a llegir sobre el període de la Guerra, i és veritat que també els anys posteriors van influir en la nostra història actual.
ResponEliminaJo no faria agenollar-se Angel Merkel l'any 2041 sino el nostre Rei Felip: Alemanya ha acollit 1.000.OOO de refugiats. Espanya 18.
Moltes gràcies pel teu comentari i disculpa el retràs.