Sóc endevina. La setmana passada sabia
perfectament que la vaga dels Transports Metropolitans de Barcelona convocada com cada any durant el Mobile World Congress,
aquesta vegada sí es portaria a terme. Per
què? Simple intuïció femenina i, per suposat, per l'existència d'una alcaldessa nova i d'esquerres.
Realment no sabria dir quin és el motiu pel
qual m’imagino que aquesta vegada, a diferència d’altres anys, les parts no s’han
posat d’acord en la negociació del conveni i els treballadors han decidit no
desconvocar la vaga. Segurament
no hi ha una única causa.
Per motius de la meva feina conec de primera
mà com funcionen aquestes negociacions col·lectives de convenis amb amenaça de
vaga de fons. He participat com a part mediadora
en aquest tipus de conflictes laborals a Girona. Nosaltres, mediadors, proposàvem
acords a cadascuna de les parts, fossin empresa o treballadors, i intentàvem arribar a punts de
connexió que ajudessin a desconvocar la vaga. Aquestes
vagues es convocaven sempre pels treballadors d'empreses de neteja o de
recollida d'escombraries.
Cada any hi ha negociació de conveni a l’empresa
de recollida d’escombraries a Girona, es convoca una vaga, coincident amb Temps de Flors- que seria el seu Mobile World Congress-. A mi em meravellava que l’alcalde o o l'alcaldessa de Girona mai
assistissin a les negociacions. No
sé exactament quina estratègia buscaven no presentant-se, però els va funcionar. Quan la
setmana passada vaig llegir que l'Ada Colau volia participar en les negociacions de
la vaga de TMb vaig pensar, millor dit, vaig cridar : “NOOOO”. Si Quim Nadal o
Anna Pagans no havien vingut mai al Departament de Treball per Temps de Flors, Ada, no hi havies d'anar. Vaig pensar vivament: "Ada, no hi vagis".
No sé per què, però no hi vagis. I ho dic i ho manifesto des de la meva absoluta ignorància de l’estratègia buscada. Ada, has vist que t’han utilitzat i has caigut de quatre potes. Fins i tot Pilar Rahola ha fet un article aLa Vanguardia
criticant-te, que és el que més es buscava. Ella també ha estat manipulada pels
interessats en què la vaga es tirés endavant i hi hagués un caos a Barcelona. Totes
dues, política i periodista, han estat simples titelles d’interessos ocults.
No sé per què, però no hi vagis. I ho dic i ho manifesto des de la meva absoluta ignorància de l’estratègia buscada. Ada, has vist que t’han utilitzat i has caigut de quatre potes. Fins i tot Pilar Rahola ha fet un article a
Opino que no hi ha home més sexy que un sindicalista arengant una assemblea
de treballadors. Pel que fa a les dones, no sabria dir si són sexys, però són igual o més impressionants. Un advocat
defensant el seu client o un polític defensant el seu programa no tenen el glamour d’un sindicalista convençut, ja
que aquest defensa uns treballadors normalment en situacions laborals difícils i no hi guanya res. Si els treballadors estan fent vaga, no cobren, i per tant té
una gran responsabilitat.
Fa deu anys vaig conèixer personalment l’últim
sindicalista sexy que queda a
Catalunya. Era de Barcelona. Els mediadors li vàrem proposar un principi
d’acord i ens va contestar que no ho podia acceptar. Ens va donar uns arguments
amb dades econòmiques i de condicions laborals que no vàrem poder rebatre, i vàrem tirar enrere la proposta. Per la
manera com parlava vaig imaginar-me´l uns anys enrere, jove, en temps de la dictadura franquista, fent
discursos als obrers de les fàbriques de Barcelona d’amagat, perseguit per la policia, fugint
de nit, un tipus com el fill de
“La mare” de Gorki. Em va
impressionar molt aquell sindicalista. Res a veure amb els que jo tenia
presents de Girona, que portaven els fills a col·legis elitistes, anaven a
negociar a restaurants de luxe i conduïen Mercedes negres. Ell va tenir la culpa que a
partir de llavors me’ls mirés amb altres ulls.
Els sindicats últimament ni hi són ni se’ls
espera ( permeteu-me un petit homenatge avui al 23F ). Han estat desapareguts
aquets últims anys durant la gran crisi econòmica d’Espanya. Només s’atreveixen
a convocar vagues quan els perjudicats som els ciutadans, que som els seus ostatges,
com ara el Mobile World Congress. Només els veiem quan representen treballadors d’empreses de neteja,
controladors aeris, pilots, maquinistes de trens i conductors d’autobusos
entre d’altres. Són sindicalistes que representen treballadors privilegiats i que
no mereixen ser descendents dels històrics defensors dels miners a Astúries, a “Historia de una maestra” de Josefina R.
Aldecoa, o dels treballadors portuaris
de Gdansk, per posar uns exemples.
No, ja no en queden d’aquests sindicalistes sexys
Lech Walesa durant la manifestació a Gdanks de Solidarnos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada