Homes valents

 

Estarem d'acord en què hi ha temporades que fa mal llegir notícies als diaris o escoltar-les per televisió.

Aquesta darrera setmana ha estat terrible en aquest sentit. Per esmorteir el dolor, he hagut de perfeccionar la tècnica: canviar de canal de televisió automáticament. Cal ser molt ràpid, però, perquè els informatius van plens de notícies "trampa": com en el moment en què emetien les imatges d'una embarcació amb disset immigrants africans morts a dins arribant un port de les illes canàries, mentre dos periodistes espanyols eren assassinats a Burkina Fasso.

Després d'haver-me arribat aquesta informació ( que per molt que ho he intentat, no ho he aconseguit), mirar-me als ulls aquesta setmana ha estat molt dur . Quan m'he acostat al mirall amb el llàpis d'ulls en mà per fer-me la ratlla d'un color verd ( un "verd oliva" que finalment he trobat que m'escau bé, no un "verd lloro") he  sentit vergonya de mi mateixa, de les meves ridícules preocupacions diàries, de les futils discussions amb la família, del meu planyiment diari ( en format de cervesa en mà a la barra de bar) sobre la merda de polítics d'aquest país i d'Europa, i en definitiva, de pertànyer a aquest primer món indolent i hipòcrita, però sobretot, de no fer res per canviar-ho.

Dos periodistes han mort per voler denunciar amb les seves imatges i paraules, el que passava a Àfrica amb la caça furtiva. Uns  bombers han baixat d'un helicòpter al mig de  l'Atlàntic, penjats d'una escala,  per rescatar algun supervivent del bot,  passant per sobre dels cadàvers ( que recordaven les muntanyes de cossos trobats als camps de concentració per les tropes aliades).És un tòpic periodístic però cert: el món és una mica pitjor avui. 

Aquests homes valents, en el sentit immens i positiu de la paraula "home", del que significava antigament dir-li a un home que era un "home", ( de la mateixa època històrica de quan les  "dones" valentes eren invisibles), ens han enviat un missatge, i no sé si som dignes per recollir-lo. 

No tinc gaire informació  d'aquests "homes", perquè canvio constantment de canal, però segur que són/eren  guapíssims i valerosos, com solen ser els herois. Preguntats per què ho han fet, ens contestarien que només complien amb el seu deure. Els herois són així.

Què ridículs, en comparació, queden els altres "homes" del primer món. Si jo he sentit vergonya de mi mateixa, no pot imaginar-se el desocupat lector amb quins altres ulls miro i comparo ara a qualsevol "home" d'aquests que també surten als informatius, que sembla que s'atorguen la possessió de la veritat, de la força, de la valentia.. com els polítics, els militars, els policies, els jutges, els banquers, tan importants que es creuen ells..... i què ridículs que em semblen ( i són).  

Espero que se'm passi aquesta mirada dura i comparativa, tan negativa, que em trobo al mirall, perquè m'haig de pintar els ulls cada dia per anar a treballar.