Gràcies Carme

Carme Chacón com a política no m'agradava gaire. Aquests dies d'alabances i homenatges cap a la seva figura m'he sentit molt malament.

Carme Chacón pertanyia al tipus de polític a qui jo els he exigit molt i que m'han defraudat. Conec personalment moltes persones com ella anomenades "gauche divine del Gironès" i la tenia catalogada com  a "gauche divine del Baix Llobregat".  Carme semblava que havia de salvar el món pel fet de ser progressista. Però en realitat no va aconseguir fer res. O així opinava  jo abans de la seva mort. Une altre error  meu. Sí, necesito que em flagel·lin aquests dies de Setmana santa. 

En la meva defensa diré que Carme Chacón pertanyia a la classe política i aquest fet, per se, la feia perdre punts. Tinc classificats a tots els polítics sense excepció en el mateix lloc al catàleg de IKEA:  a la prestatgeria dels inútils, els que només busquen un modus vivendi, i a la dels criminals, els que roben. Molt bàsic ja ho sé. No em donaran cap premi Nobel amb aquestes idees tan simples. Ho sé.

Demano perdó per tenir-la col·locada erròniament en el primer lloc del prestatge. Ho sento de veritat. La considerava molt infantil, molt grandiloqüent, molt bona intenció, però buidor de contingut real. Craso error. 


Justament aquest divendres passat els seus companys del partit ( PSC o PSOE(?)) li han retut un homenatge tipus missa laica a Barcelona. Nom m'ha semblat correcte fer-li ara amb tot el que la van arribar a criticar. Però pijtor ha estat que no han fet cap menció a les seves reeixides com a política. Ni una. Durant tota la setmana de bogeria informativa lloant la seva figura, no he sabut trobar cap dada concreta relativa als seus èxits com a política. Un altre error meu com ja explicaré més endavant.  La premsa ha resumit les seves dades personals, com si fos un nou personatge mediàtic: que si podia haver arribat a presidenta del govern, que si va començar a l'Ajuntament d'Esplugues, que si el viatge a Afganistan embarassada, que si va tenir el seu fill tot i la malaltia del cor...


Si hi ha algun desocupat lector, ja sigui soldat espanyol o sudamericà a Afganistan que tornés amb la seva família abans d’hora gràcies a ella, algun ciutadà d'Afganistan que me'n pugi explicar algun fet concret d'ella, algun veí d’Esplugues que li solucionés un problema al barri, algun ciutadà que comprés un pis els anys que ella va desenvolupar tasques com a Ministra de Vivenda, aquí brindo aquesta entrada ....

Jo partia d’una altra premissa equivocada. Cionsiderava que la feina d’un polític es plasmava materialment: un bon hospital, col·legis públics i universitats competents, carreteres gratuïtes, trens eficients, pacificar països en guerra... Tornava a estar equivocada. Per això ja estan els mestres, metges, o soldats.

Segons la meva opinió, els polítics només serveixen per una cosa: per ser el reflex de nosaltres mateixos cada matí quan ens aixequem i ens mirem al mirll o a la televisió tot fent el café. Mireu qui governa al vostre ajuntament, o país, i aquell és qui us mereixeu/mereixem. ( Amb permís de Putin i els seus hackers).

Que són molts polítics per a tan poca feina ? D’acord. Però em mantinc en la idea.

Carme Chacón ha estat el mirall en què m'he vist  un matí  i aquell dia no he sentit vergonya. M'he sentit orgullosa.

Simple:  Essent Ministra de Defensa va normalitzar el fet que les dones normals poden manar els homes, i no s’enfonsa el món. Que la Ministra de Defensa, dona,  no ha fa millor que en Federico Trillo, un home? D’acord. Però  és que tampoc ho fa pijtor!.

Carme Chacón va arribar a un lloc de poder d’un Ministeri tan masculí com el de Defensa... i no va fer res diferent dels seus predecessors.... Aquella imatge impactant desfilant embarassada davant les tropes espanyoles a Afganistán va significar un pas de gegant per a les dones.  En aquell moment no ho vaig sabre valorar.

Carme va suportar moltes crítiques, sobretot del partit conservador de l’oposició, que avui té posada una dona justament al front del mateix ministeri. Això ara, ves per on, dóna vots. Qué gran vas ser, Carme!

Gràcies a ella les dones normals no hem de demostrar que som millor que els homes normals per aconseguir feines importants. Qualsevol dona pot arribar qualsevol dona normal a detentar un càrrec important en política . Ara hi és  Maria Dolores de Cospedal i ningú s’ha rasgat les vestidures. Ës incompetent, com tants altres homes polítics. Ni una ratlla dedicada al fet de ser dona.  Cap crítica masclista, cap exigència superior, .... 

Carme Chacon va obrir el camí a les dones normals i li hem d’estar agraïdes. Pot ser les nostres filles no hauran de demostrar que són millor que els homes per arribar als mateixos llocs.

Avui vull demanar públicament perdó sigui on sigui. De tant en tant donaré un vot de confiança a algun polític.

La  considero un bona política a Carme Chacón en contra de contra tot el que la premsa ha publicat aquesta setmana, inclosa la que l'ha glorificat.