Hi havia una vegada...

Hi havia una vegada...

Fa molt de temps, en un galàxia molt llunyana... hi havia un llop que escrivia articles al diari AVUI. No diré el nom d’aquest individu per no fer-li publicitat, però sorprenentment ( o no) les seves inicials coincideixen amb les d’una organització terrorífica del passat d’Alemanya.

Una de les idees que em va transmetre el llibre “Jo confesso” de Jaume Cabré, és que existeixen les mateixes persones malvades a totes les èpoques de la humanitat. Un inquisidor  a l’Espanya del segle XV és el nazi que dirigeix un camp de concentració al segle XX.  El mal existeix i es repeteix.

El llop, antic inquisidor i nazi, ara és tertulià a la caverna mediàtica de Madrid als diaris EL MUNDO  i ABC. Però té un passat bastant curiós al diari AVUI, actual PUNTAVUI. Sembla impossible però durant els anys que Jordi Pujol i família feien negocis, i tothom mirava cap a un altre costat, com en Rajoy no ha vist uns sobres, el llop escrivia articles al diari AVUI. El diari estava subvencionat per la Generalitat i per tant ell havia de defensar en aquell moment Jordi Pujol i després Artur Mas.

Aquest llop modern escrivia amb la mateixa rebel·lia i entusiasme que ho faria un marxista o un membre de la CUP, però a la dreta. La qual cosa sorprenia una mica. Llavors encara no estàvem farts de tertulians i periodistes cridaners i guerrillers comprats pel poder per fer-li propaganda. Com que al diari AVUI escrivien periodistes de prestigi, jo llegia els seus articles amb un cert interès al principi. Li reconeixia la valentia de ser membre sense complexes d’aquella dreta que no existeix a Espanya i sí (pensava jo il·lusa) a Catalunya. La dreta també tenia dret a ser protestona i “cupaire” oi?  Ell insultava i faltava al respecte des de la dreta més dretana, tot defensant iradament, com si algú els ataqués, Jordi Pujol i Artur Mas. Moltes vegades havia arribar a pensar que si jo fos un d’ells no m’agradaria gens ni mica que em defensés algú com el llop. Però com que ningú el frenava, aquest llop va anar perdent el nord,  i finalment el van fer fora de l’AVUI. Era el rotweiler de la dreta  catalana i van prescindir d’ell quan no els va interessar o quan devia atacar algú important.. Desconec quin article va ser el detonant de l’acomiadament, però estic segura que no va ser el mateix que a mi em va provocar deixar de llegir-lo. I la iaia mil·lionària que, a diferència del conte, el protegia, no el va poder salvar.Va haver d'emigrar a Madrid.

L’últim article que vaig llegir d’ell tractava de les persones que s'han d’aixecar de matinada per anar a treballar, i agafen el metro o l'autobús a Barcelona. Principalment el molestava que anessin malvestits. Els va descriure com una espècie d’escòria, de persones molt lletges, i brutes que alhora són tontes, segons ell. Venia a dir que havien de servir els rics, perquè s’ho mereixen, com un càstig diví per la seva ineptitud de no haver sabut tirar endavant a la vida i fer-se rics, com per exemple...ell. Que es mereixien ser uns espècie d’intocables i que havien d’existir per treballar per als rics intel·ligents com ell.

L'article volia provocar totalment i les cartes s'amuntegaven al despatx del director de l'AVUI. Però ell el mantenia en nòmina al diari,  pressionat segurament pel poder polític que el subvencionava.

Epílog

El llop no té estudis. Només ha arribat al COU i no és llicenciat en periodisme tot i que exerceix com a tal. Va heretar unes pastisseries de luxe de la iaia, i uns endolls a l’AVUI, perquè pertany a l’alta burgesia barcelonina. O això diu ell. Durant molt de temps  els seus articles missògins deixaven entreveure que pràcticament les noies se li tiraven a sobre a les discoteques, als bars... Quan finalment li vaig posar rostre en un programa de televisió d’Alfons Arús vaig pensar que el destí m’ho havia posat massa fàcil per venjar-me. No és que sigui lleig, és que fa fàstic. Sé que té una iaia pastissera i aquesta sí la deu tractar bé, pel tema herència bàsicament. No sé si té amics o està casat, però em costa imaginar que hi ha persones que vulguin estar al seu costat. Aquest llop del segle XXI té tots els istes: masclista, feixista, racista i classista. Actualment escriu a El MUNDO i ABC de Madrid, el seu veritable lloc. Al final se li ha vist el llautó.

És, en definitiva, una mala persona però molt perillós. Gent com ell van ser en el passat propagandistes del nazisme o de l’estalinisme i van provocar el patiment de moltes persones. Els seguidors dels seus articles i tertúlies televisives són els ecaputxats del centre català Blanquerna a Madrid,  els menors que van cremar viva una pidolaire en un caixer automàtic a Barcelona, o els cent homes suecs que divendres van atacar uns immigrants a l’estació d’autobusos d’Estocolm. 

Aquest llop és directament responsable d'aquests actes, i amb això estarem tots d’acord. Però també, per suposat, els directors dels diaris on escriu actualment i on ho va fer en el passat. Entre tots han alimentat al llop de la caputxeta i ha passat a ser un Alien.

"Els jueus són la causa del nostre infortuni"