L'illa de Lesbos I.

Desocupat lector: El tema per al 2016 d’aquest blog serà Europa i els regugiats. Sense embuts: el motiu de l’existència d’aquest blog són els refugiats. Oi que no has trobat cap entrada encara?  Ja fa massa dies que vull posar-m’hi i reconec que m’està costant molt.

Si hi ha dos paísos europeus que admiro des de sempre, i per diferents motius, són Dinamarca i Alemanya. La seva actuació respecte els refugiats m’està decepcionant fa setmanes. Llegeixo amb cautela les notícies que ens arriben des d’allà precisament perquè sé que Alemanya i Dinamarca destinen per als refugiats  molts més recursos que Espanya. Per tant ,  intento anar més enllà del titular. Entenc que les actuacions polítiques en la present situació no són senzilles i les coses no són ben bé com semblen.

El parlament de Dinamarca, ( sí sí, el mateix parlament que va aprovar una moció a favor del dret a decidir de Catalunya), ara ha aprovat una llei que, segons el El mundo, permet desvalisar els refugiats , o requisar, segons La Vanguardia, els béns dels refugiats.  Jo em pregunto què poden portar de valor a sobre aquestes persones que arriben congelades i xopes de dalt a baix a l’Illa de Lesbos, les quals ja han deuen haver pagat una fortuna per escapar del seu país. Segons les informacions, aquesta mesura del Parlament permetrà assegurar l’Estat del Benestar.

A Dinamarca no existeix la corrupció política com a Espanya. Els ciutadans de Dinamarca confien en general en els seus polítics. Dinamarca va defensar els jueus durant els primers anys d’ocupació nazi. Fins i tot existeix una llegenda no confirmada que el Rei de Dinamarca va portar l’estrella de David en solidaritat amb els jueus que es veien obligats a dur-la en públic. Dinamarca, que té una població de 5.617.000 habitants,  ha acollit durant el 2015 a 20.000 refugiats, mentre Espanya amb 46.700.000 habitants i una corrupció política instaurada a gran escala, n’ha acollit 2.739. Qui sóc jo per criticar la decisió del Parlament?. 

Alemanya durant els anys cinquanta i seixanta va convidar a treballar a turcs, italians, espanyols i portuguesos. Eren "treballdros convidats " Gastarbaiter" i els rebien als pobles amb tots els honors perquè eren molt necessaris. Quan un tren carregat amb treballadors turcs arribava a un poble alemany, aquests eren rebuts amb una banda de música i l'alcalde. Eren altres temps evidentment.  La recent notícia sobre la prohibició d'entrar a una piscina pública als refugiats sirians homes recorda altres temps llunyans i terribles. Sembla ser que es prohibeix només als homes i que s'aixecarà la mesura quan hagin après a comportar-se. Jo demanaria posar-nos en la situació d'aquests homes sirians. A la pel·lícula espanyola "Un franco 14 pesetas" uns emigrants espanyols a la Suïssa dels anys seixanta es queden petrificats en accedir per error a la platja nudista d'un llac. Les famílies suïsses s'enfaden molt amb els dos espanyols perquè la seva mirada al·lucianada es sembla a la d'aquests banyistes sirians que no deuen haver vist mai un bikini. I també deu ser la mateixa mirada dels catalans als cinemes de Perpignà quan veien una pel·lícula porno els últims anys del franquisme. Cal entendre i llegir bé la notícia.

Tot i això, aquestes informacions em neguitegen perquè els diaris estan utilitzant un llenguatge periodístic que remet a la Segona Guerra Mundial. Ha desaparegut l’individu, passem a ser xifres  -recordem els 6.000.000 de jueus morts- camps de refugiats que concentren a persones que hi malviuen, es requisen béns de valor als ciutadans més pobres - jueus als que en arribar als camps, els treien els caixals d'or,  i fileres de refugiats recorrent a peu els camins d’Europa, igual que a la finalització de la Segona Guerra Mundial.

Niklas Frank, fill de Hans Frank, governador nazi de Polònia, es dedica actualment a fer conferències a les escoles alemanyes per tal d’alertar als  joves sobre els perills del nazisme. A l’entrevista que li fan al documental  “Fills de Hitler”, subratlla sense embuts que a Alemanya, si es donessin les mateixes circumstàncies econòmiques, socials i polítiques d’ençà, tornaria a sorgir el nazisme, perquè segons ell, els alemanys ho porten als gens.  Vaig somriure quan vaig escoltar aquestes terribles paraules, perquè vaig pensar que era un exagerat, que era impossible no haver après la lliçó. Ja sé que els refugiats sirians en general no volen  veure una piscina ni en pintura, però no he pogut evitar que el rètol de la piscina m’encongeixi el cor.