Estic absolutament convençuda que tenim la societat/el país/el món que ens mereixem. Ni més ni menys. Gran frase per començar l'entrada d'avui del blog, sí senyor. "A lo grande".
I és que els ciutadans responsabilitzem a d'altres del que passa en el nostre entorn, perquè és molt fàcil i còmode, però no. Les coses no funcionen de forma tan senzilla. Els jutges i els polítics no tenen tota la culpa.
Fa uns dies, en un programa de televisó, una periodista reflexionava en aquest sentit.
La periodista es feia ressó de la notícia sobre l´últim cas de dona assassinada per la seva parella i opinava que la nostra societat no considerava tan greu matar una dona com matar un nen. La societat no actuaria igual davant l'assassinat de nens que de dones, i per això no es mataven tants nens com dones. No em calen dades al respecte, però bucejant per internet he trobat que des de l'any 2003, data a partir de la que hi ha estadístiques, s'han assassinat per violència masclista 1000 dones i 25 nens. Més que la banda terrorista ETA.
En la nostra societat, ni els possibles assassins de nens veuen igual matar un nen que una dona, ni per suposat els jutges castigarien igual un assassí de nens, ni la societat ho permetria. En canvia amb les dones és diferent. Per prova recent va afegir, la sentència confirmatòria del cas de La Manada. A la col.laboradora de 8tv no li havia estranyat la confirmació de la sentència condemnatòria per abusos sexuals i no per violació als membres de La Manada, ni moltes altres sentències, va recordar, que es dictaven per la justícia espanyola en aquest sentit, i sense tant de ressó mediàtic.
Per tant, segons ella, tots en el conjunt havíem tingut alguna cosa a veure.
I sí, totalment cert. Vaig recordar les opinions de molts altres periodistes que no només no els havia provocat indignació la sentènica en el seu moment, sinó que havien estat d'acord, o opinions d'homes del meu voltant que havien estat d'acord amb la sentència també. Totes aquestes persones són responsables del que passa amb les dones. Jo mateixa: què havia opinat o fet en el seu moment? Doncs 4 whatssaps indignats, una manifestació el dia 8 de març i poca cosa més. Si fa o no fa com tothom.
Amb horror arribo a la conclusió que l'opinió d'aquesta periodista també és aplicable a totes i cadascuna de les notícies que ens arriben: l'entrada de Vox al parlament andalús, la construcció del mur entre Mèxic i Estats Units, la mort cada dia d'immigrants al Mediterrani. Tots som responsables en la part que ens toca: andalusos, americans, catalans... Ja no veig els jutges, periodistes i polítics tan culpables,..
Mega- conclusió de final d'any.
