Per tal d’escriure aquesta entrada, he necessitat fer una recerca per Internet dels diferents tipus de mocadors que cobreixen el
cap de les dones musulmanes. Llegeixo sovint als mitjans de comunicació les paraules hijab, niqab, burka o xador, però no m'havia fixat en la diferència. Això demostra el meu desconeixement de la cultura musulmana, tot i que milers de dones musulmanes viuen al costat de casa meva; per exemple a Salt, i porten diferents tipus de mocadors.
Recentment he assistit a una escena colpidora que no puc deixar d'explicar. Aquest precísament és un dels motius de l'existència d'aquest blog. Aquí em puc desfogar. Menciono aquesta escena en concret perquè és la més recent.
La setmana passada, en un ambient distès i relaxat, una persona catalana, a la qual anomenarem Eichmann per allò de conservar l'anonimat, va fer un comentari despectiu en el moment en què una dona musulmana amb xador (ara puc parlar amb propietat), passava pel nostre costat, empenyent la cadira de rodes d'un home, que duia una barba espessa.
Eichmann va comentar que aquella parella musulmana (se li suposa pel mocador i la barba) li feia por perquè l’home podia amagar una bomba a sota la cadira de rodes. Confiteor que en aquell moment, com Sant Pere la nit que va negar Jesús tres vegades, no vaig contestar res per...educació/timidesa/estat de xoc (?). Simplement vaig callar.
Últimament em passa que persones amigues o conegudes comparteixen amb mi opinions racistes com si jo pertanyés al mateix club.
A continuació, una altra persona del meu grup,
posem per cas Hess, va confirmar sense complexes que compartia
amb ell aquesta por als musulmans, i que la bomba podia amagar-se també sota el xador.
Primo Levi, que per sort també era en el grup, va venir al meu rescat. La va dir encara més grossa, per fer-los reaccionar:
- Teniu tota la raó!. A tots aquests moros caldria fotre'ls fora de Catalunya, o millor, tancar-los en camps de concentració i
gasejar-los. Així no hi hauria perill de bombes i podríem viure tranquils, hòstia! - amb un to irònic.
Eichmann i Hess, que no es van adonar que era broma, van afirmar que coincidien amb Primo Levi: tots els musulmans són terroristes i els que no posen bombes, en el fons, ho recolzen. Toma ya!
Aquesta fotografia d'una parella berlinesa davant la botiga arrasada d'un jueu alemany sempre em posa els pèls de punta. Està feta a Alemanya després de “La nit dels vidres trencats" al novembre de 1938. Durant aquella nit, els nazis vans assassinar més de 100 ciutadans jueus, van destruir 7.000 botigues fent bocins els aparadors (d’aquí el nom de vidres trencats) i van segrestar 30.000 jueus. Els van portar als camps de concentració de Sachsenhausen, Buchehnwald i Dachau (recordareu que necessitaven mà d’obra per a les fàbriques (Krupps, Hugo Boss, etc. Ivan dixit)).
Aquesta parella berlinesa somriu davant el trist espectacle de la botiga destrossada durant la nit. Són una parella molt elegant. Ell porta barret i corbata i ella un recollit de cabell i guants de pell.
L'escena que vaig viure la setmana passada em provoca una suor freda en imaginar que els Eichmann i els Hess catalans també poden arribar a somriure davant una mesquita cremada a Salt, per posar un exemple. Exagero? No ho sé.
Els nazis als anys 30 necessitaven mà d'obra barata i cèntims per finançar la guerra. D'això en tenien els jueus alemanys. Què necessita Europa i Estats Units aquest segle XXI? Petroli i gas. On es troben les reserves? Mirem el mapamundi... orient mitjà. Casualitat oi?
Ja sé que no descobreixo res. Simplement em pregunto: qui deu ser el nou Goebbles del segle XXI?. És tot un crack!
