 |
| ciutadans polacs fugint dels nazis i de les tropes russes |
Durant aquest mes he intentat seguir els esdeveniments polítics a través de la premsa. Sé que són moments històrics i decisius, però m’han superat. Malhauradament la història d'aquests dies l'hauré viscut a través de les persones que em parlen i em comenten. I estic segura que la informació serà tan distorsionada com la que li arriba a la gent a través de la premsa polititzada.
En una actitud impròpia de mi he decidit no escoltar més les notícies per televisió ni mirar internet. Vaig llegir les indicacions que María José Campanario va rebre del seu psiquiatra i em van semblar força assenyades: apagar l'aparell de televisió. Segons la revista “Hola”, aquest estiu Maria José Campanario, l'actual dona de Jesulín de Ubrique ha estat ingressada en un centre de salut mental. La primera dona de Jesulín, Belen Esteban, i tota la caterva de periodistes de Tele 5, es van dedicar tot l‘estiu, amb gran audiència, a parlar i comentar l'estat de salut de la pobre dona. El seu psiquiatra ho va tenir clar.
Des del dia 10 d’octubre, data en què es va declarar la independència però diferida, i moment en què vaig sentir una por terrible pel què li pogués passar a Catalunya, no miro televisió ni internet. Les notícies sobre refugiats han desaparegut totalment, i només hi ha un monotema a la premsa que em provoca ansietat.
M’he dedicat a llegir molt aquests dies. Sense ser psiquiatra, ho recomano encoratjadament. Però també s’ha d’anar en compte amb l’elecció.
Vaig recuperar de la llibreria del menjador el voluminós llibre d’Antony Beevor “La segunda guerra mundial” que havia deixat a mitges. En el capítol anomenat “ La destrucció total de Polònia , setembre – desembre de 1939¨ se'm van posar els pels de punta.
Us faré un resum i no patiu que serà molt breu.
Els dies previs a la invasió de Polònia per part de Hitler, 1 de setembre de 1939, la propaganda de guerra nazi es va intensificar fins al punt que els polacs van ser convertits per la premsa nazi en els causants de la invasió contra el seu propi país. Els nazis van publicar informes manipulats que parlaven de l’opressió a la que es veien sotmesos un milió d’alemanys en terres polaques. La premsa alemanya constantment i en els dies previs a la invasió de Polònia, es feia ressò falsament de persecucions de les minories alemanyes a Polònia. En definitiva a Hitler no li va quedar més remei que envair Polònia....
Com deia el meu amic historiador Ivan en la visita al camp de concentració de Sachsenhausen, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.
Els polacs van esperar que Gran Bretanya i França, tal com havien promès, els ajudessin a contrarrestar l’atac alemany, però aquestes grans potències els van abandonar a la seva sort. En 17 dies tota Polònia estava ocupada d’oest a est. Molts pilots britànics de la RAF de Gran Bretanya van sentir autèntica vergonya del seu país. Stalin es fregava les mans. Els refugiats van fugir cap a Romania.
Us he ressaltat les conclusions a què arriba Antony Beevor. La història ja sabeu que sempre l’escriuen els vencedors i per tant tot és interpretable i qüestionable. Però tot i així, la lectura d’aquest capítol m’està tornat paranoica.
Em sembla que hauré de buscar per internet el nom del metge de “la campa” a veure si ara tampoc podré dedicar-me a la lectura...
Si em permeteu torno a transcriure la frase de Hannah Arent :
"És propi de la història de la naturalesa humana que tot acte executat una vegada, i inscrit als annals de la humanitat, continuï essent una possibilitat molt després que la seva actualització hagi passat a formar part de la història"- (Hannah Arendt: Eichmann a Jerusalem: Un estudi sobre la banalitat del mal)"
La tinc gravada amb foc.
