Avui, a primera ahora del matí, la persona que més em coneix, m'ha enviat al mòbil la notícia de la mort de l'escriptor italià Andrea Camilleri. Ja suposaràs, desocupat lector, que m'encanten tots els seus llibres, per això l'entrada d'avui. He llegit tots els que és protagonista el Comissari Montalbano ( què maco l'homenatge a un altre dels meus escriptors favorits, Manuel Vázquez Montalban). De Camilleri també m'agrada molt un petit llibre, Un fil de fum, que és històric i no té res a veure amb el comissari ni amb assassinats però sí amb Sicília.
Un dia trist ha començat avui per mi amb aquesta notícia.He sentit la seva mort com si fos la d' un amic. El tenia en gran consideració. No em perdia mai una entrevista seva als diaris. La seva història personal de comunista antifeixista, les seves opinions sobre Berlusconi, sobre els refugiats que arriben a Itàlia, tot en ell, fins i tot la seva aparença de savi entranyable, em provocava admiració i estima.
Camilleri no ho sabrà mai, però fa uns quants anys, ell i el seu comissari Montalbano em van ajudar a superar una situació dolorosa. També va ser un mes de juliol però de fa 8 anys que es va morir un familiar molt estimat. Com que no havia patit mai a la meva vida d'aquella manera, em vaig trobar amb un dolor insuportable dins meu. Necessitava prendre'm alguna cosa per calmar aquell mal que tenia al pit. Vaig consultar un amic metge per tal que m'informés de què podia fer o que em receptés alguna pastilleta anitdolor, però es va negar. Em va dir que no estava malalta. Que ho havia de purgar jo sola. Va ser molt dur pèrò li vaig fer cas, quin remei. Llavors la persona que millor em coneix em va regalar tots i cadascun dels llibres del Comissari Montalbano, del primer a l'últim. Vaig començar a llegir-los dia i nit. Quan acabava un, immediatament començava el següent (com una sèrie a Netflix). D'aquesta manera vaig aconseguir superar els dos primers mesos de dol per aquella persona estimadíssima.
Recordo perfectament estar estirada al llit, llegint a la nit amb una llumeta per no molestar, un darrera l'altre, tots els llibres fins a l'últim publicat, com una drogaadicta. Perquè, quan els llegia, el dolor marxava. Fins i tot podia somriure amb alguna escena a la Comissaria de policia de Vigatà. Vaig arribar a conèixer al Comissari Montalbano millor que la seva nòvia.
Gràcies per aquells moments Sr. Camilleri. Descansi en pau.
 |
| Andrea Camilleri i Luca Zingaretti (comissari Montalbano) |
