Muntanya russa de principis d'any

Muntanya Russa de principis d’any

L’actualitat informativa està anant a una velocitat vertiginosa i no em deixa ni agafar aire. Hi ha massa fronts d’informació oberts  i no em puc relaxar. Estava acabant una entrada sobre la CUP i ja no serveix...en part.

Ahir Artur Mas va decidir que no es presentaria a l’elecció del Parlament de Catalunya com a President de la Generalitat i que proposava a Carles Puigdemont, l’alcalde de la meva ciutat,  com a candidat. Confiteor: me'n vaig alegrar molt.

I és que tinc una relació molt propera amb ell ... ejem, ejem. M’explicaré:  Me’l trobo tot sovint pel carrer, ja que treballo a prop de l’Ajuntament. Esmorzo de tant en tant a la mateixa granja que ell i sempre em saluda tot i que no em coneix de res. Girona és una ciutat molt petita.

Avui, que serà investit President de la Generalitat, he volgut recordar aquell primer moment de fa alguns anys, quan el vaig veure en persona per primera vegada. Llavors “només”  era un  regidor  a l’oposició a l’Ajuntament de Girona.  Una nit d’hivern molt freda vaig assistir a un concert de Tomeu Penya organitzat per l’associació de comerciants del barri per recaptar fons. Vaig arribar al pavelló que l'acollia amb els meus acompanyants  i ens vàrem asseure a la primera fila, on teníem assignats els seients. Ell també hi era, més sol que un mussol, assegut també als primers seients que  encara eren força buits. Suposo que aleshores, una part de la seva tasca consistia a assistir a actes per fer-se conèixer entre els ciutadans de Girona, tot i ser regidor a l’oposició municipal. Jo el mirava de reull de tant en tant perquè també tinc una amiga que es dedica a la política municipal d'un altre poble, i em va fer pensar en ella i en tot el temps que dedica, amb molta vocació, a aquest tipus d’actes.  En Carles Puigdemont, ho admeto, em va causar admiració. El fet que assistís tot sol a aquest concert de barri,  una freda nit d'hivern amb tramuntanada inclosa era tota una proesa. En acabar el concert, alguns enxufats vàrem poder saludar a Tomeu Penya i menjar quatre patates fregides rere l’escenari. Ell també va venir un moment a saludar els organitzadors i el cantant i, després,  molt discretament, va marxar.  Aquesta presència del futur President de la Generalitat  al concert d’en Tomeu Penya una nit glaçada de dissabte, d'aquelles en què només vols arraulir-te entre les mantes al sofà, ara té per a mi un valor extraordinari. 

Ell no sabia en aquells moments, quan escoltava

“Plou i a defora bufa es vent

Que me fa sentir petit 

com un granet d'arena

Estic dins del llit estic ben calent

Avui ja no em mouré d'aquí.

que tal dia com avui, només uns anys més tard, seria investit President de la Generalitat de Catalunya. Ell abrigava tan sols, en el seu horitzó polític, una meta concreta:  ser l'Alcalde de Girona.