He visitat Israel recentment. Per aquest motiu les notícies i les imatges d'intifades i manifestacions a l'esplanada de les mesquites de Jerusalem d'aquests dies les sento molt properes. Reconec els llocs de moltes de les imatges que surten per televisió. Jo he estat allà no fa més d'un mes. Vaig poder viatjar també a Cisjordània i vaig veure els assentaments jueus i el vergonyós mur que separa Israel de Cisjordània. Impressiona molt. També vaig recórrer els diferents barris de la part antiga de Jerusalem, inclòs el musulmà. Vaig constatar que conviuen en pau musulmans, jueus, cristians, i turistes.
Trump, aquest Frankestein que han votat els americans, des dels del seu allunyat despatx oval de la Casa Blanca, i còmodament assegut en un sofà estampat amb flors, ( perdoneu però m'imagino així l'escena) ha premut el botó vermell i l'afortunat ha estat... Israel, com podia haver-li tocat a Síria, Afganistan o Iemen, la llista és interminable. El president nord-americà ha decidit aquesta setmana que traslladarà l'ambaixada dels Estats Units des de Tel Aviv a Jerusalem. Naturalment els palestins de la franja de Gaza i de Cisjordània han expressat la seva disconformitat, com sempre fan, amb pedres i amb morts.
Quin deu haver estat el motiu de Trump per voler encendre la flama del Pròxim orient? Segons sembla poden haver estat des de pressions dels lobbys jueus americans fins a interessos electorals dels evangelistes, grans finançadors de la campanya de Trump. O tan sols ho ha anunciat per fer oblidar a l'opinió pública nord-americana tot allò relatiu al seu gendre amic dels russos.
Qui ho sap? La veritat no importa. No hi podem fer res.
Aquella regió, aquella terra àrida, aquell desert, no mereix la mort dels 4 palestins, danys col·laterals de l'anunci de Trump. ( Ni dels milers de persones dels dos bàndols que han mort des de la creació de l'Estat d'Israel l'any 1948). Us ho dic jo que he estat allà.
Després de 5 dies a Israel en qualitat de turista es pot arribar perfectament a una altra conclusió: els jueus no marxaran mai més d'allà. Benjamin Netanhiaju, el primer ministre d'Israel, té tota la raó quan diu que Europa ja pot anar traslladant les seves ambaixades a Jerusalem. Jerusalem és israelià de facto. Encara que existeixi el barri musulmà a Jerusalem, encara que Cisjordània estigui a 8 quilòmetres de Jerusalem, encara que els israelians estiguin rodejats de països àrabs, cal reconèixer l'Estat d'Israel perquè fa temps que existeix, i no marxaran ja d'Israel. Els palestins ho haurien d'assumir, tot i que crec que ja ho tenen coll avall.
Són simples impressions d'una turista.
Al Mur de les lamentacions de Jerusalem vaig veure jueus de tot el món resant i pregant. Unes pedres que porten a Israel 2.000 anys. Els soldats/nens israelians, amb poc més de divuit anys, ballen i canten al Mur la nit del Sàbat més contents que un pèsol, metralleta en mà..... Segur que aquest anunci de Trump tampoc els ha fet gaire gràcia, tot i que ells ja han crescut en aquest ambient de pre-guerra des de la creació de l'Estat d'Israel l'any 1948.
Pugeu a la fortalesa Massada, situada en un turó elevat enmig del desert de Judea, i observeu la rampa que van haver de construir els romans per conquerir-la. Quan el general romà (Peter O'Toole a la pel.lícula Massada) va aconseguir entrar, no va trobar cap supervivent, excepte una iaia i uns nens. Tots els jueus es van suicidar abans de convertir-se en presoners. A continuació mireu el desert de Judea, Jordània a l'altre costat del Mar mort, i les grans banderes blanques amb l'estrella de David onejant.
Al Mur de les lamentacions de Jerusalem vaig veure jueus de tot el món resant i pregant. Unes pedres que porten a Israel 2.000 anys. Els soldats/nens israelians, amb poc més de divuit anys, ballen i canten al Mur la nit del Sàbat més contents que un pèsol, metralleta en mà..... Segur que aquest anunci de Trump tampoc els ha fet gaire gràcia, tot i que ells ja han crescut en aquest ambient de pre-guerra des de la creació de l'Estat d'Israel l'any 1948.
Pugeu a la fortalesa Massada, situada en un turó elevat enmig del desert de Judea, i observeu la rampa que van haver de construir els romans per conquerir-la. Quan el general romà (Peter O'Toole a la pel.lícula Massada) va aconseguir entrar, no va trobar cap supervivent, excepte una iaia i uns nens. Tots els jueus es van suicidar abans de convertir-se en presoners. A continuació mireu el desert de Judea, Jordània a l'altre costat del Mar mort, i les grans banderes blanques amb l'estrella de David onejant.
És en aquell moment que comprendreu que efectivament els israelians no marxaran mai d'Israel, que cal reconèixer l'estat d'Israel i buscar una solució per als milions de refugiats palestins.
Estant allà, vaig recordar les impressions dels soldats de l'exèrcit Roig quan van aconseguir entrar a Alemanya a finals de la Segona Guerra Mundial. Descobrien estupefactes les precioses cases, camps de conreu i jardins dels pobles alemanys, sobretot de la part de Prússia ( per desvalisar-les a continuació) i es preguntaven entre ells què havien anat a buscar aquells nazis a la miserable Unió soviètica, per què havien mort tants alemanys per un país tan pobre com el seu. No ho entenien.
Doncs jo tampoc ho entenc amb Israel. No cal morir per un desert, que és la major part del país, i per unes pedres, per molt sagrades que siguin, ni pel Mur ni per la Cúpula de la Roca. No donem més voltes ni provoquem més morts: que tots els països traslladin les ambaixades a Jerusalem sense cap més mort palestí ni jueu, si us plau. I negociem la pau.
