dijous, 7 de juliol del 2016

Pànic nuclear

Desocupat lector,

"Depressione post lectionem" podria tenir tants capítols com "L'illa de Lesbos". No faré una entrada al blog cada vegada que les notícies del matí em deprimeixin, perquè aquest blog seria molt repetitiu, però el cert és que això no deixa de passar-me tot sovint.

Avui internet ha aconseguit fer una volta de rosca més al meu estómac. He llegit amb horror una notícia al Diari de Girona, del nivell tipus bomba nuclear a punt d'explotar a Corea del Sud. Se m'han posat els pels de punta.


El fet que ha tenyit de negre el meu horitzó, com un bolet nuclear, i que probablement no em deixarà dormir aquesta nit, ha estat: "El futur dels Donuts, en perill".
Segons el Diari de Girona, el Tribunal Suprem està apunt de fallar sobre la legalitat de l'Expedient de Regulació d'Ocupació. Si conclou que no es va ajustar a dret, l'empresa BIMBO, que la vol comprar, no podrà fer-ho i això suposarà el tancament i acomiadament dels treballadors. I el que és realment més greu: S'hauran acabat els Donuts!

Aquests ensurts no són nous per a mi. Fa uns anys vaig estar a punt de tenir una crisi d'ansietat pel Cacaolat. També anaven a tancar la fàbrica, però finalment va ser comprada per la DAMM i el producte novament va ser llançat al mercat, amb gran èxit, com era d'esperar.

Ja és casualitat que aquesta notícia, tan impactant per a mi, avui comparteixi portada amb la de la condemna de 21 mesos de presó per a Messi i el seu papá per frau fiscal. Els diaris esportius catalans, però, consideren que no n'hi havia per tant, "que s'han passat", que "tots amb Messi". Avui que també s'ha descobert  que Aznar i Blair van ser uns mentiders sobre la Guerra d'Irak i que no calia portar-la a terme -jo ja ho vaig predir sense tants informes l'any 2003-, avui precisament que el comissari Villarejo confessa haver col·laborat amb el Govern per tal de frenar el procés sobiranista, (clavegueram d'Estat en estat pur), i que ja no sabem si els nostres corruptes ho són o si només són titelles del Ministre Fernández Díaz, avui, que és el primer dia de normalitat per als passatgers de Vueling, després que aquesta companyia els hagi maltractat i estafat. Avui, que continuem sense govern, però que no està ni se le espera. Avui, els donuts estan en perill d'extinció.

No entenc com productes que són objectivament molt bons, poden arribar a deixar de fabricar-se per motius econòmics.  Crec que els directius d'aquestes empreses (molt d'ESADE i molt de Bussines administration)  no fan bé la seva feina. Està clar que es tracta de dos productes de qualitat que es venen sols. Formen part del nostre ADN com a habitants del primer món. S'han integrat als nostres gens i els necessitarem sempre, com l'aigua o l'aire, nosaltres i les generacions futures.

Quan el nostre planeta estigui destruït d'aquí a uns cent anyets, no gaire més, i uns extraterrestres desenterrin els nostres ossos, (com els arqueòlegs que han trobat unes banyes al parc de la Draga de Banyoles), no sabran si les restes de cacau i sucre als cranis trobats seran de rituals o simplement d'un fart de menjar Donuts i cacaolats.

No entenc aquesta insistència a tancar aquestes fàbriques. Déu vulgui que l'empresa Bimbo la pugui rescatar, o qualsevol fons d'inversió indú, xinès, o àrab,  o que la Unió Europea també la rescati. Que potser no és una situació d'emergència?
Ja em poden vendre Berlines o  Dumpis, que cap d'aquestes burdes imitacions té el mateix gust que un veritable Donut.

-Si us plau posi-me'n un de ben autèntic, que vull apaivagar aquest neguit, abans que sigui massa tard.

PD: per cert, creu que en puc congelar uns quants?