Actors i actrius anglesos

Actors i actrius anglesos 

Avui he tingut el petit disgust de conèixer la notícia de la mort d’Alan Rickman, impressionant actor anglès que m’agradava sobretot en el paper del Coronel  Brandon a “Sentit i sensibilitat”, i marit en hores baixes d’Emma Thomson a “Love Actually”. Dos papers meravellosos en dos pel·lícules precioses.

Sempre m’han agradat més els actors anglesos que els americans. Què voleu que us digui? De petita ja m’agradaven Lawrence Olivier i Peter Lawford. El meu primer amor platònic va ser Peter O’Toole a " Lawrence d’Aràbia".  Per concretar una mica més, i per si algú es posa tiquismiquis, diré que en realitat m’agraden els actors de les dos illes britàniques. El seu màrketing ha funcionat amb mi. Podria incloure en aquesta secció en  Jonathan Rhys Meyer, en Colin Firth, I també voldria afegir Kenneth Branagh, fins a arribar a Alan Rickman

No m’agrada gens en Jude Law, ara que hi penso...

La cultura anglosaxona ens ha bombardejat a occident, i finalment ha asonseguit domesticar-nos. He consumit llibres, pel·lícules, sèries de televisió, música.  Des de “Los cinco”, i  Agatha Christie, fins a coses més profundes com les germanes Bronte o Charles Dickens. Són autors importants per mi, llegits i rellegetis. Les sèries de televisió com  “Un hombre en casa” ,“ Arriba y abajo”, “La joya de la corona” formen part de la meva infància.  Els grups musicals i cantants de la meva joventut són anglesos: George Michael, Depèche Mode, Queen, The Communards. Tots gays per cert.

M’encanta anar de viatge cap a Gran Bretanya o Irlanda. Hi ha certes peculiaritats d’aquests països, que fan que tot el que fa olor a “british” m’agradi.  El paisatge rural el trobo molt bonic, aquelles carreteres sense trànsit pel mig dels pobles, els bed and breakfast, els penya-segats, els erms. M’agrada més una illa d’Escòcia que una platja caribenya....

I així, no és d’estranyar que en el meu gen estigués escrit que m’havien d’agradar els actors britànics. Destil·len un aire d’elegància, de “hight society”, que em deixa enlluernada. En realitat reconec que són una mica “pijos” tots ells, però no m’importa. És una pijeria amb classe. Interpreten obres de Shakespeare al Old Vic Theatre, que han de ser espectaculars m’imagino. Porten els smokings com ningú, per això s'anomenen gentlemen. Tenen dones guapes i no tan guapes, normalment també actrius, i viuen en unes cases precioses a Londres, al barri de Bollmsbury o Chelsea, o a la campinya anglesa...  Res a veure amb l’ambient de Hollywood.

Pel que fa a les actrius angleses, no podem oblidar a Vivien Leight, Emma Thommson, Helena Bonham Carter, Rachel Weiz. Últimament les que m’agraden són Judi Dench i Hellen Mirren. Jo de gran vull ser com elles.

Vaig descobrir per la premsa rosa que Helen Mirren s’havia anat tota sola a les platges del sud d’Itàlia.  Aquesta imatge s’ha convertit en el meu somni idealitzat: uns dies sola  a Sorrento, llegint, banyant-me i menjant pasta. 

Descansi en pau Alan Rickman. Gràcies per aquestes meravelloses pel·lícules que m'han fet feliç.