dimarts, 19 d’abril del 2016

Pallassos sense fronteres


Pallassos sense fronteres

Com en tantes ocasions al llarg de la història, les persones som capaces del millor i del pitjor.


Mentre els nostres governants ens demostren, sense ni despentinar-se, que poden expulsar d'Europa a homes, dones, nens  i avis, que fugen de la guerra, a peu de carrer hi ha herois que ens fan reconciliar-nos amb el fet de ser europeus.

Feia dies que havia assumit que europeus i catalans havíem decidit que miraríem cap a un altre costat quan les televisions ens emetessin les notícies sobre el que fa la Unió Europea i Turquia respecte els refugiats.

Però si, existeixen persones que viuen al costat de casa nostra i que fan coses importants i pràctiques per salvar vides o per ajudar els refugiats. 

Voldria fer-ne ressó de la notícia apareguda als diaris del viatge d'un bomber de Torroella de Montgrí a l'illa de Lesbos. Aquest bomber forma part de l'ONG Proem-aid, una entitat que està formada per professionals de les emergències. Ha estat rescatant persones de morir ofegades.

David Babunski, ex-jugador del Barça B i actual jugador del Red Star Belgrade, va passar el Nadal al camp de refugiats de Gervelija, a la frontera de Macedònia amb Grècia. Ell i el seu germà Dorian van portar roba i aliments als refugiats. Van jugar partits de fútbol amb els nens i van aconseguir que durant uns dies oblidessin la seva greu situació. Bravo David!!! 

I també voldria informar del que Pallassos sense fronteres ha anunciat a la seva web. Ha renunciat a una subvenció de la Unió Europea per denunciar la hipocresia del govern europeu.

Transcric literalment una part del comunicat, perquè més clar jo no ho sé dir:

"Aquesta és una línia de finançament que a Pallassos sense Fronteres ens encaixaria com anell al dit, ja que és la feina que venim fent des de fa quasi 30 anys arreu del món en contextos especialment difícils i molt sovint a favor de les poblacions refugiades. No obstant això, volem mostrar públicament el nostre rebuig cap a aquest acte d'hipocresia i rentat de cara que duu a terme una UE liderada per dirigents sense escrúpols."

Si ara tingués unes emoticones, posaria uns aplaudiments per a tots aquests herois.


dissabte, 16 d’abril del 2016

L'illa de lesbos IV


Avui el papa Francesc visita l’illa de Lesbos. En el santoral dels blogs, avui és el meu sant.

El Papa ha dit que es tracta de la catástrofe humanitària més gran des de la Segona guerra Mundial.

Aquesta visita m’ha fet pensar en la que va realizar la Creu Roja Danesa al ghetto de la ciutat checa de Theresienstadt  l’any 1944. Dies abans de la visita,  els nazis van intensificar les deportacions al camp de concentració d’Auswitz per buidar el guetto. Van ordenar als jueus treure el morts dels carrers, i contruir jardins i parcs.  Els nazis van arribar a fer una filmació del “balneari jueu”, com el van anomenar. Finalment la Creu Roja va resultar enganyada.

Igualment hauran enganyat al Papa Francesc. S’haurà trobat una illa on els cadàvers flotants ja els hauran recollit de les platges,  i segurament hauran fet més deportacions a Turquia. L’illa estarà preparada per rebre de nou els turistes. Fins i tot la MTV està preparant ja una espècie de “Lesbos shore”.

El Papa fa temps que clama en el desert. De tant en tant fa un discurs amb frases colpidores i que ralment les sent, però que no seveixen de res. Hauria de dimitir ja que els seu feligresos no li fan cas.
Les informacions sobre refugiats comparteixen portada als diaris al costat de l’última estupidesa dita per un jugador de futbol. Aquest és el símptoma inequívoc que ja hem fet una durícia al nostre cor amb aquesta noticia i ja no ens afecta. Per això el director del diari així ho ha editat.
En realitat ja no tenim cor els europeus. Són més de 4 milions de sirians que fugen de la guerra. No els volem.  Els nostres governants incompleixen els tractats i convencions internacionals i  avui farem la nostra vida normal, perquè això ens preocuparà una mil·léssima de segon.

Feliç dia!
 
                                             — Comite International de la Croix Rouge a Theresienstadt 
 

 

dimecres, 13 d’abril del 2016

El sastre de panamà


El sastre de Panamà

Encara no havia acabat de pair la notícia sobre ciutadans espanyols que obren  legalment empreses fictícies a Panamà per evadir impostos, quan ahir detenen a Mario Conde i avui a l'alcalde de Granada.

No parem. La informació de totes aquestes notícies és molt escandalosa, però molt difusa. Em temo que tot quedarà en un no res. Ningú tornarà els cèntims que ha malversat o robat, ni els impostos volats a Panamà.

És necessari ja, com l'aire que respirem, una nova aplicació pel móbil: "Clikpanamà": Indicaria cada dia que detinguessin a algú, la quantitat exacta que presumptament hauria d’haver pagat aquesta persona, o la quantitat que ha guanyat il·legalment, posem per cas la Rita Barbarà ( pressumptament)  i no ha tornat.  I  al costat, en verd, el que jo he pagat d'impostos en el mateix període,  IRPF, IVA, IBI, IVT,  PLUSVÀLUES, ITP I AJD, TAXES, etc.  Així concretaríem més la informació. 

També m'agradaria que es fixés una moneda tipus  "patró or" d'aquests cèntims.  Aquest patró podria ser per exemple, un hospital.  Podríem quantificar-ho en hospitals que es van tancar durant els anys de la crisi i haguessin pogut estar oberts. ( No dieuen els periodistes  en casos d'incendis de boscos "s'han cremat tants camps de futbol"?) Proposo hospitals com podrien ser carreteres en mal estat que haurien salvat vides, barracons que s’haurien deixat de construir, bombers que s’haurien pogut contractar, beques menjador,  etc.  En el ben entès que els nostres polítics administressin bé els nostres impostos, que per desgràcia tampoc és el cas. Si us plau, que no es fixi un patró d'aeroports inútils o ciutats de la justícia tancades...)

També proposo el trasllat immediat a Panamá de tots els que surten als papers. De la mateixa manera que es traslladen els refugiats sirians a Turquia, amb gasos lacrimògens si fa falta, els vull veure a tots aquests allà. A conviure amb el mosquit ZiKa i a veure passar els barcos pel Canal. I des pas, que Miquel Bosé els canti "Bandido", que es facin un fart de veure pel·lícules de Pedro Almodòvar, i tota la sèrie "Cuèntame". Ben lluny de nosaltres, que no facin servir ni un aeroport,  ni una carretera espanyola, ni un jutge espanyol.

Aquesta mesura inclouria evidentment l'ordre d’allunyament del territori espanyol, incloses les aigües jurisdiccionals, no fos cas que naveguin amb el iot de luxe per aigües internacionals prop de Mallorca o l'illa de Lesbos. Si es volen emportar la família cap a Panamà, molt millor. Ni un duro més per a aquesta gentussa.


  Avui estic molt indignada. Me'n vaig a veure la pel·lícula i al gran Geoffrey Rush, per reconciliar-me, o no, amb Panamà.