En castellano Laisladelesbos2.blogspot
Nèmesi
Tots pensem que tenim una nèmesi, un suposat enemic mortal del qual hem de defensar-nos a qualsevol preu. Aquesta nèmesi és imaginària, però nosaltres la veiem real, i el que és més greu, actuem com si existís de veritat. En el meu cas, la meva nèmesi és el mosquit tigre, i per a una amiga, les màfies okupes de pisos.
No visc a Kenya, on els mosquits causen problemes reals de salut com la malària, ni els mafiosos tampoc entraran al pis de la meva amiga, mentre ella està de viatge. Aquests individus coneixen perfectament el tipus d’habitatge susceptible de ser okupat: edificis embargats pels bancs, o construïts a punt per entregar als seus propietaris, o situats en barris degradats... Jo ara tampoc donaré pistes a aquesta gent...
El mateix dia que la meva amiga feia venir els tècnics de “Securitas Direct” al seu pis, uns operaris entraven a casa meva per col·locar-me unes enormes mosquiteres.
Goebbles, el ministre de propaganda nazi de Hitler, va saber utilitzar aquesta flaquesa humana per a les seves finalitats. Gràcies als seus mètodes i les seves mentides, els alemanys dels anys anteriors a la Segona Guerra Mundial consideraven que els jueus eren la causa de tots els seus mals, la seva nèmesi. El règim de Hitler va fer creure la població alemanya que, entre moltes altres mentides, els jueus havien ajudat l’enemic per tal que Alemanya perdés la Primera Guerra Mundial. Una de tantes falsedats que el ministeri de propaganda nazi va predicar durant aquells anys. I haig de dir que encara funcionen: una persona a la qual vaig explicar aquesta història recentment, va dubtar que pot ser era veritat...
L’enemic imaginari que utilitza la ultradreta és l’immigrant. És la causa dels infortunis dels europeus. Canviem “jueu” per “immigrant” i tot quadra a la perfecció. Podem veure cada dia com els partits ultradretans fan servir al peu de la lletra el manual d’instruccions de Goebbles, però adaptat als temps actuals. Només cal obrir el mòbil o l’ordinador i llegir tot de mentides, fake news o veritats a mitges, igual que les d’en Goebbles als anys trenta. I funcionen, vaja si funcionen. És que és tan fàcil donar soluciones simples a problemes complexos! A les eleccions em remeto.
Fa uns dies vaig agafar un taxi a Cracòvia. El conductor va acabar explicant-me quina era la seva nèmesi: els “arabiens” que havien vingut d’Africa ( entre ell i jo no fèiem ni el primer curs d’anglès, però ens enteníem). En els cinc dies que vaig estar a Cracòvia no vaig veure ni un. Ni un!!! Per a ell, les imatges que li arribaven dels aldarulls de la Banlieue de París eren terrorífiques. Opinava que els immigrants havien de marxar de Polònia. Tenia por que al seu país passés “el mateix”, que a França. No va ser fàcil frenar el meu marit que em demanava que li transmetés en anglès que afortunadament ells ja disposaven d instal·lacions preparades per ser ocupades pels immigrants ( en clara referència als camps de concentració d’Auschwitz-Birkenau que acabàvem de visitar). Jo també el vaig atacar, pobre noi. El vaig voler descol·locar dient-li que el veritable perill per a Polònia venia de l’est, no d’Àfrica. Putin tornaria a envair Polònia qualsevol dia. Rússia feia mesos que havia entrat en economia de guerra i per algun motiu seria. A més sempre ha suspirat Polònia. El taxista em va mirar ben sorprès, no s’ho esperava d'una turista.
Pel que fa a la meva amiga, mentre sopava una nit d’estiu amb la seva família, un home va entrar a casa seva pel menjador, escalant els tres pisos de la façana i els va robar. No va ser un okupa.
En el meu cas, una plaga de xinxes vinguda per no se sap on, pels endolls, per les sabates, ves a saber, em van cosir a picades al llit durant la nit, mentre els mosquits tigre s’ho miraven a l’altra banda de la mosquitera, morts de riure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada