He vist coses que vosaltres mai creuríeu...

"I've seen things you people wouldn't believe...

Des que hem rebut  un missatge de veu d'un amic, a través de whatsapp, estem més prepocupats, si això era possible.

Per casualitat,  l’estàvem trucant per telèfon, i ell ha despenjat un moment  només per dir-nos que una ambulància se l’estava emportant cap a l’hospital i que ens mantindria informats.  Ens hem angoixat  molt, però ell ens ha anat enviant whatsapps des de l’ambulància per traquil·litzar-nos. Anava tot sol cap a l’hospital. La seva dona ni cap familiar l’ha pogut acompanyar, lògicament.

Un cop fetes les primeres proves mèdiques, els metges han constatat que no es tractava de coronavirus i l’han traslladat a una zona aïllada d'Urgències. Gràcies a que el nostre amic portava el telèfon mòbil, nosaltres hem anat seguint la seva evolució.

L’any passat vàrem passar un cap de setmana a la muntanya amb ell, la seva dona i uns amics. A la nit, després de sopar,  vàrem jugar a endevinar pel·lícules. Sé del cert que  a cap dels amics que ens trobàvem junts en aquella vetllada els venia de gust fer el mico davant els altres per endevinar pel·lícules ( tots ja tenim una edat). Però vaig treure’m de sota la màniga el totxo “Mil películes que tienes que ver antes de morir”,  per si algú posava l'excusa de no conèixer títols de pel·lícules, i tothom es va resignar.  Després d'alguns gintònics, tots vàrem perdre la vergonya.

Per descomptat que vaig guanyar els altres equips i vaig descobrir amb gran alegria que el nostre amic només coneixia títols de pel.licules Disney, gràcies als seus fills, i tot un clàssic per ell :“Las albóndigas en remojo” dels anys vuitanta. Imagineu-vos com va interpretar amb mímica unes mandonguilles i en remull.

Amb aquests antecedents, puc donar fe que el nostre amic no té ni idea de quina pel.lícula és Blade Runner i per tant tampoc sap qui o què és un Replicant.

D’aquí que les paraules del seu missatge de veu arribades des de la llitera de sala d’Urgències, amb febre i amb mascareta posada, ens han provocat un clafred de dalt a baix. Jo he hagut de picar play al missatge diverses vegades perquè no m’ho crèia:

- He vist coses que vosaltres mai haguéssiu imaginat.

Per un moment, m'ha semblat que estava escoltant a Rutger Hauer, el replicant dolent de Blade Runner, a l'escena final abans de morir .

I ens ha advertit:

- Quedeu-vos a casa, no sortiu per res. No us ho puc explicar amb paraules. Això és indescriptible.

 I s'ha tallat la comunicació.

Ara el nostre amic ja es troba millor. El van enviar a casa poc després d'enviar-nos el missatge. Un metge el passa a visitar cada dia a domicili per més seguretat. Ens ha enviat una fotografía d'ell amb el gota a gota posat a  la sala d'estar, i amb expressió d'haver vist la foscor de la Porta de Tannhäuser … i haver tornat.

 "He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida ... He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió ... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser ... Tots aquests... moments segur que es perdran... en el temps... com ... llàgrimes... en la pluja ... És hora ... de morir." 

 

Aquest missatge del meu amic m'ha fet adonar que els dies macos com avui  amb sol que veiem per la finestra són un miratge. Tot és fals, com les dades de morts i de contagiats... aquí i a Xina.