CAOS

Fa uns quants anys als diaris locals de Xian i Pequín van publicar la notícia de que un avió carregat amb sis-cents turistes procedents de totes parts d’Espanya havia arribat a Xina per realitzar un circuit organitzat. Visitarien tots junts Xian i desprès aquest mateix vol xàrter els traslladaria a Pequín. Mai havia arribat un grup tan nombrós a Xina. Tal era la novetat d'aquest gran viatge que va ser notícia destacada a primera plana dels diaris xinesos.

Després de haver visitat tots junts  Xian i Pequín, els sis-cents turistes es van trastocar completament. Van patir un brot de consumisme col·lectiu, tot i estar visitant un país comunista. Ja és ben estrany.

Van descobrir als mercats de Pequín els objectes de luxe més preuats perfectament falsificats: bosses de mà, rellotges, corbates, bolígrafs.... i a preus irrisoris. I van voler comprar tots aquells productes i en grans quantitats, perquè eren baratíssims, per portar a la família, als amics,  als coneguts, per pur consumisme o pel que sigui, però es van passar tres pobles.

La policia política xinesa, si és que els vigilava discretament, no oblidarà mai com alguns turistes van comprar una paradeta sencera de corbates de marca,  o com, venedors ambulants de rellotges eren assaltats als carrers per aquests estrangers per comprar-los tots els que portaven a sobre, amb caixeta inclosa. Segurament també la policia va contemplar estupefacta com aquests occidentals arrossegaven pels carrerons dels mercats enormes maletes comprades allà òbviament, per a poder encabir a dins el munt de coses, ...que semblaven de luxe, però no ho eren.

Els problemes per a aquest grup d’espanyols es van produir a la tornada al seu país. Aquests viatgers desbocats es van presentar a l'aeroport de Pekin amb  més maletes per facturar de les que havien portat a l'anada. Les autoritats xineses de l’aeroport de Pequín van quedar col·lapsades amb el munt de maletes per carregar a l’avió. Van embarcar les que hi van caber, i punt, sense criteri, sense contemplacions i sense avisar ningú, com fan les autoritats xineses amb els seu conciutadans.  A la cinta transportadora de l’aeroport de Barcelona, els viatgers assenyats del grup van descobrir que la seva única maleta s’havia quedat a Pequín, mentre observaven, atònits, com altres membres del grup, els afortunats eixelebrats, recollien ben feliços de la cinta fins a tres maletes grosses, bicicleta inclosa.

 

Caos a Pequín :  injustícia a Barcelona.

Per als propers mesos, aquest caos, i per tant la conseqüent injustícia, l’ensumo a través de diversos ímputs que m’arriben, tot i estar tancada i confinada.

Una amiga m’ha explicat que està treballant en un organisme públic i no li han facilitat mascareta tot i que la seva feina és d’atenció al públic. Ella i els seus companys de feina se no poden portar mascareta perquè no han trobat. Fins aquí res estrany, entra dins l’ anormalitat amb que s’està gestionant la crisi. Però he sabut de manera extraoficial que a cinquanta metres d’on ella treballa hi ha una altra administració catalana, tancada  actualment per la pandèmia, que ha adquirit milers de mascaretes per als seus funcionaris, els quals actualment no estan treballant,  estan confinats a casa. Caixes i caixes de mascaretes estan emmagatzemades al soterrani de l’edifici,  abandonades com l’Arca de Noé al final d’ “Indiana Jones i l’Arca perduda”, per a ser utilitzades pels seus treballadors, que no atenen ni atendran públic, i per a un futur que no té data a dia d'avui.

 

Conclusió: tenim personal sanitari bramant actualment per poder tenir mascaretes, mentre diferents administracions catalanes sense cap coordinació van al seu aire i en compren i en reserven per als seus funcionaris confinats, i les guarden...  

La tornada escalonada a la normalitat els pròxims mesos serà caòtica i provocarà situacions injustes. Més val que estiguem preparats per si no ens arriba la maleta des de Xina.

 

 

 

PD.  La policia xinesa deu tenir identificada una dona del grup  que va comprar fins a 50 figuretes de Guerrers de Xian.  La van veure pel mercat, carregant les caixes com una equilibrista del circ xinès... fins que van caure al terra.  Alguns guerrers van arribar a Girona decapitats. Si els seus amics i familiars observessin detingudament els guerrers exposats al menjador de casa seva veurien la petita cicatriu que tenen al coll, que no és fruit de la batalla sinó de la cola d'enganxar.