Pallassos sense fronteres
Com en tantes ocasions al llarg de la història, les persones som capaces del millor i del pitjor.
Mentre els nostres governants ens demostren, sense ni despentinar-se, que poden expulsar d'Europa a homes, dones, nens i avis, que fugen de la guerra, a peu de carrer hi ha herois que ens fan reconciliar-nos amb el fet de ser europeus.
Feia dies que havia assumit que europeus i catalans havíem decidit que miraríem cap a un altre costat quan les televisions ens emetessin les notícies sobre el que fa la Unió Europea i Turquia respecte els refugiats.
Però si, existeixen persones que viuen al costat de casa nostra i que fan coses importants i pràctiques per salvar vides o per ajudar els refugiats.
Voldria fer-ne ressó de la notícia apareguda als diaris del viatge d'un bomber de Torroella de Montgrí a l'illa de Lesbos. Aquest bomber forma part de l'ONG Proem-aid, una entitat que està formada per professionals de les emergències. Ha estat rescatant persones de morir ofegades.
David Babunski, ex-jugador del Barça B i actual jugador del Red Star Belgrade, va passar el Nadal al camp de refugiats de Gervelija, a la frontera de Macedònia amb Grècia. Ell i el seu germà Dorian van portar roba i aliments als refugiats. Van jugar partits de fútbol amb els nens i van aconseguir que durant uns dies oblidessin la seva greu situació. Bravo David!!!
I també voldria informar del que Pallassos sense fronteres ha anunciat a la seva web. Ha renunciat a una subvenció de la Unió Europea per denunciar la hipocresia del govern europeu.
Transcric literalment una part del comunicat, perquè més clar jo no ho sé dir:
"Aquesta és una línia de finançament que a Pallassos sense Fronteres ens encaixaria com anell al dit, ja que és la feina que venim fent des de fa quasi 30 anys arreu del món en contextos especialment difícils i molt sovint a favor de les poblacions refugiades. No obstant això, volem mostrar públicament el nostre rebuig cap a aquest acte d'hipocresia i rentat de cara que duu a terme una UE liderada per dirigents sense escrúpols."
Si ara tingués unes emoticones, posaria uns aplaudiments per a tots aquests herois.
Sens dubte, l'altruïsme es manifesta en punts concrets i sovint de manera intensa al llarg de la història de la humanitat. Per contra, l'egoisme és una constant i no es manifesta de manera intensa, sinó més calmada, però alhora incansable.
ResponEliminaQuin dualisme més barat, oi? Tot el que he dit no val per res. Parafernàlia platònica.
Tornant al tema que ens ocupa, però, cal remarcar que el tractament que fan els mitjans d'aquest tema convida el lector a l'apatia i el distanciament. En tot cas, una cosa és clara: si el problema s'ha de sol·lucionar amb les col·laboracions puntuals (i, per què no? en el fons inútils) dels altruïstes, probablement se solucionarà pels volts del segle XXXV, sent optimistes.
Estic totalment d’acord. Es fan actuacions puntuals com les d’aquests 3 herois que he volgut ressaltar, i que evidentment són com un gra de sorra en el desert. Però són necessàries. Primer: per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos com a persones. Segon: perquè salven vides ( Oskar Schindler va salvar 1.200 jueus dels 6 milions que van morir durant la segona guerra mundial). Tercer: fan sortir els colors a la cara als nostres polítics. El que s’ha d’aconseguir és una actuació conjunta a nivell dels governs europeus que posi fi a la guerra i que els refugiats puguin retornar als seus pobles.
EliminaEls mitjans de comunicació no han de deixar de donar notícies sobre aquest tema, encara que ens cansem.
Moltes gràcies pel teu comentari.