Doncs per exemple que, quan llegeixo un llibre que m'ha semblat extraordinari, em costa trobar algú que també l'hagi llegit. M'encanta comentar la jugada amb altres lectors, igual que els periodistes esportius, que saben treure suc d'un partit de futbol per molt intranscedent que sigui.
Amb el confinament de 2020-2021, aquesta solitud lectora s'ha agreujat. Si fa mesos que no tinc contacte amb familiars o amics per parlar de res, de llibres encara menys. Tot i que la lectura és un acte individual i solitari, jo em sento aillada i incomunicada en determinats moments. Quan una escena del llibre, o una frase o un capítol m'impressiona...a qui li explico?. A vegades, si algú em recomana un llibre, corro a comprar-lo per a poder conversar sobre ell. Pel preu d'un llibre, dos plaers.
Per altra banda, reconec que també tinc part de culpa del que em passa, com en els divorcis. No sóc la bona de la pel·lícula, o de l'entrada del blog d'avui. En aquest acte em despullo davant els desocupats lectors ( igual que les instagramers nues a les banyeres d'escuma de les fotos, (al món exhibicionista d'internet, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra)) per confessar que també classifico els meus amics o coneguts pels llibres que llegeixen.
Intentaré explicar-me tot mirant de no quedar gaire malament. ( Photoshop on ets?!)
Tinc una amiga que està intentant trobar parella amb l'aplicació "Tinder". Doncs bé, quan el suposat candidat comença a escriure-li pel xat i fa faltes flagrants d'ortografia, el descarta automàticament. Sense miraments i amb un sol dit. No cal perdre temps. Ella sap que no té res en comú amb una persona que no s'ha preocupat de saber la diferència entre "hem de quedar" i "em de quedar". Classisme ortogràfic? Ni idea, però jo l'entenc perquè faig el mateix.
Quan un amic meu em va recomanar "50 sombras de grey" de E. L. James, ho sento, ho sento, ho sento, però el vaig desterrar de les meves converses de llibres. Vaig apretar el botó "bloqueja" com la meva amiga al "Tinder". No cal que em recomani cap més llibre aquest amic. No cal. Parlem de viatges, de fotografia, de vins o del que vulgui, però de llibres ....doncs no!.
En tenir fills vaig decidir crear dos Frankensteins per poder tenir algú amb qui parlar de llibres. Sense saber-ho, em vaig convertir en Aurora Rodríguez, la dona que va educar la seva intel·ligent filla Hildegart per convertir-la en una dona lliure, independent, abanderada del feminisme a la Segona república espanyola. Quan la jove Hildegart es va fer gran I va voler exercir la seva llibertat, per a la qual havia estat preparada des que va néixer, la mare no ho va suportar i la va matar. Els meus fills ja exerceixen la seva llibertat quant a lectures. Intento recomanar. Ni cas. Ells a la seva, com la Hildegart, llegint el que volen. Entenc l'Aurora Rodríguez. Quan la meva filla finalment llegeix "La retornata" de Donatella Dipietrantonio o el meu fill "Prohido nacer" de Trevor Noah, després de molt insistir, em donen la raó amb la boca petita. Jo sé perfectament el que els convé i el que no sobre llibres. Sóc així, jo, pitjor que l'Aurora. Aquests dies de protestes als carrers he desconsellat el llibre "Ciutat princesa" de la Marina Garcés a la meva filla que l'estava llegint: no li convé, tan jove, desanimar-se i patir per Barcelona.
Els meus fills m'expliquen que amb tanta xarxa social, classes virtuals, i sèries de televisió, quan obren un llibre es relaxen de cop. S'introdueixen en un "País de les meravelles" silenciós i tranquil. Troben una pau i una quietud que els sorprèn. Quan tornen a la realitat dels reallitys, notícies sobre pandèmies, injustícies diverses i i ofegats al mar, reben un bon sotrac. Voldrien tornar al seu món immediatament.
Per això, considero que ara més que mai la lectura és una bona eina per a la salut mental dels joves, i per a la de tothom, durant aquests dies tan durs de pandèmia. Estic convençuda. Si les persones que llegeixen un llibre a l'any ( per dir una xifra optimista) sabessin el que s'estan perdent, segurament hi hauria menys consultes als psiquiatres i també...menys llibreries tancades.
La lectura és terapéutica. Així de clar.
Les persones que no llegeixen de manera habitual ho desconeixen. Davant l'ansietat o l'angoixa d'avui en dia, a aquestes persones no se'ls acut res mes que anar al metge i prendre pastilles. No són conscients que un bon llibre en el moment adequat és com l'acupuntura, pot millorar la qualitat de vida. Ho penso sincerament. Els metges haurien de recomanar encoratjadament, com a medicament coadjuvant, la lectura. Però... quina? "50 ombres de Grey"?
Els llibreters podrien fer aquesta tasca medicinal d'aconsellar llibres segons els nostres gustos o el nostre estat d'ànim. Aquesta idea no és meva. Pertany a Guillem Terribas, llibreter i propietari de l'emblemàtica Llibreria 22 de Girona. M'ho va explicar una vegada que vaig anar a comprar un llibre, en concret, la tercera part de la "Trilogia del Baztan" de Dolores Redondo, que justament aquell dia acabava de sortir publicada. Mentre me'l cobrava, em va dir que tots els lectors hauríem de tenir un "llibreter de capçalera". Em va preguntar què estava llegint. Jo li vaig comentar que havia acabat "Incerta glòria" de Joan Sales. Em va aconsellar que no llegís encara el de la Dolores Redondo. Que agafés un altre. No era el moment adequat per gaudir de "Ofrenda a la tormenta". Aquella mateixa nit, desobeint el meu llibreter de capçalera, em vaig cruspir el llibre prohibit i, llavors vaig entendre el seu advertiment. L'empremta que m'havia deixat a l'ànim "Incerta Glòria" amb tristos soldats republicans fugint en desbandada cap a França, no podia continuar a la Vall del Baztan, amb ossos de nens i bruixes modernes.
Tots necessitem un "llibreter de capçalera" em va dir el Sr. Terribas: hi ha un llibre per a cada persona i per a cada moment de la vida. I no es poden barrejar llibres ni conceptes ni emocions.
Continuarà....
(*)Nota: No li arribo ni a la pols de sota les sabates al Sr. Murakami. Aquest pretenciós títol és un petit homenatge a la seva obra.
M'ha agradat!
ResponElimina