Auschwitz- Lesbos

 Auschwitz i Lesbos

Sí. Sí, desocupat lector. Són llocs paral·lels en el temps, segons la teoria de la relativitat d’Einstein.

No els he visitat mai. Però he vist tantes fotos i conec tantes històries, que és com si hagués estat. Qualsevol notícia  sobre aquests dos llocs m’encongeix el cor. Del que passa a l’illa de Lesbos em sento avergonyida  fins que...acabo mirant  cap a un altre costat.

Quan jo vaig néixer feia només vint-i-cinc anys que havien construït el camp d’extermini d’Auschwitz. Actes de commemoració com els d’aquests dies del 75è Aniversari de l’alliberament d’Auschwitz per l’exèrcit Roig són necessaris. Encara hi ha supervivents vius que caminen amb bastó o cadira de rodes entre els barracons, de la mà de reis i presidents de governs. Afortunadament crec que la majoria dels europeus coincidim que avui dia  seria inconcebible que es tornés a construir un aparell d’extermini de persones tan perfecte. Tinc la estranya idea que fins i tot cap votant d’ultradreta voldria un assassinat massiu i sistemàtic de persones com aquell.

Però els supervivents d’Auschwitz intueixen que ens oblidarem d’ells tan bon punt desapareguin. Per aquest motiu s’entossudeixen a no morir i any rera any hi són allà amb els seus uniformes a ratlles.

Pensava i crèia fermament, ( vaig per la vida amb un lliri a la ma) que les generacions posteriors a l’Holocaust ja naixíem portadores del codi genètic d’aquesta història espantosa. Però últimament tinc els meus seriosos dubtes.
Les meves conviccions comencen a trontollar. A vegades m'entra pànic quan observo en petits detalls que els europeus hem oblidat la història del període pre- Auschwitz. Com si estigués vivint un dejà vu.

Certament, que uns homes, del Partit Nazi, ideessin una solució final no va ser un fet concebut d’un dia per l’altre, que s'arribés a aquesta maquinació tan perfecta per part de persones humanes, sí, humanes, no va ser el dia que es va posar la primera pedra al camp. El dimoni havia fet feina durant anys.

  
Després de la crisi econòmica mundial dels anys vint del segle passat, una sèrie de persones a Alemanya va decidir que la culpa de tots els seus mals era dels jueus i que Alemanya pertanyia només als alemanys. Així es va arribar a la conclusió que calia buscar una “solució” a aquest problema: què fer amb tants jueus empresonats. El partit nazi va pujar al poder el 1933. Europa va continuar amb la seva vida normal fins que va començar la Segona Guerra Mundial i es va construir Auswitz al 1940.

Us sonen aquestes pinzellades d'història? Canvieu els causants dels mals per musulmans, africans, sud-americans... Busqueu camps de refugiats per Europa, partits xenòfobs que arriben als Parlaments, banderes i símbols pels balcons i places de tota Europa, murs que separen països, i trobareu persones normals que continuen amb la seva vida normal, votant aquests partits nacionalistes i populistes, com als anys trenta. Els nous líders d’aquests partits són experts a manipular les masses i en buscar culpables en els de fora de casa. Han tingut bons professors.

Aquests és el coronavirus que surt directe a’Auschwitz i viatja cap a Lesbos.

Aquí deixo dos titulars per a la reflexió:

Primer-- Una instragramer famosa i embarassada es va fer una foto amb la mà sobre la seva panxa davant dels blocs de ciment del Memorial de l’Holocaust a Berlin titulada: “ Bebé en el horno”. Tinc els meus seriosos dubtes sobre els seus followers: van arribar saber el motiu de per què va fer desaparèixer la foto?( algú amb seny li va fer treure la foto al cap de pocs segons d’haver-la pujat a Instagram)

 

  

Segon.- La ultradreta alemanya obté més vots als pobles del costat dels camps de concentració...

lavanguardia.extrema-derecha-alemania.html

Llegiu el motiu.