El suïcidi d’Ari
Behn, l’exmarit de la princesa Marta Lluïsa de Noruega, portat a terme el
dia de Nadal, m’ha impactat. Què voleu que us digui? És així.
Confesso que estic força al dia del que passa a les
monarquies europees. Sóc lectora habitual de la revista Hola. No sé si el desocupat lector recordarà que habitualment esmorzo en una cafeteria que disposa de diaris i revistes per als clients.
La mestressa guarda els dimecres la revista Hola, sota la caixa registradora, per a les clientes (sí, clientes dones ) VIP (i sí, jo una d’elles). Vol que la gaudim fresca, acabada de sortir de la impremta i amb les fotografies en paper couché resplendents i sense arrugues. Els dijous ja la posarà a disposició de la plebs a l'estanteria comú. Sense dir-li res, ella me la col·loca al costat de la tassa de cafè, tan bon punt m’assec a la barra. M'agrada aquesta cafeteria que sembla treta d'una pel·lícula americana, amb la cambrera com a protagonista posant cafè amb una melita. (La setmana passada, però, un cambrer nou em va dir l’hora en comptes de donar-me l'Hola, quan li vaig demanar).
Són molts anys mirant, que no llegint, la revista, concretament les fotografies, que no el text. No es tracta d’un coneixement profund. Tot i així, és molt.
A títol d'exemple, aquests dies els meus fills van quedar sorpresos amb la targeta de felicitació de Nadal que els Reis d'Holanda havien enviat a la premsa. Es tractava de la foto de les vacances de la família a la Feria de Abril de Sevilla d’aquest any, disfressats de flamencs ( no l'ocell). La família reial holandesa feia molta gràcia portant faldilles amb
farbalans de colors i amb una cara inconfusible de turistes nòrdics. Jo vaig haver d’explicar
a la meva família que els reis d’Holanda es van conèixer i enamorar a l’Exposició
Universal de Sevilla de l’any 1992 i que li tenien molta estima a la ciutat en conseqüència. Màxima, argentina i filla d’un ministre de la dictadura d’aquell país, es
trobava llavors a Sevilla a la caça d’algun milionari. La jugada li va sortir tan bé
que mai s’ha sospitat que aquell fos el veritable objectiu del seu viatge. I crec que a Holanda, a dia d'avui, fins
i tot l’aprecien i ella també s’ha acabat enamorant del grassonet i bon jan que és
el seu marit.
Els meus fills van al·lucinar amb la monarcowiquipèdica mare que tenien a casa. He de confessar que em vaig avergonyir una mica de tants coneixements de la matèria, i sense despentinar-me. Per tant, dies després, em vaig veure obligada a guanyar punts amb ells. Vaig haver d’explicar-los qui era una poetessa americana, que va ser esmentada en una sèrie de televisió, per entendre el gag. Uff. Fins i tot em varen aplaudir, tal era el meu prestigi caigut en desgràcia.
Els meus fills van al·lucinar amb la monarcowiquipèdica mare que tenien a casa. He de confessar que em vaig avergonyir una mica de tants coneixements de la matèria, i sense despentinar-me. Per tant, dies després, em vaig veure obligada a guanyar punts amb ells. Vaig haver d’explicar-los qui era una poetessa americana, que va ser esmentada en una sèrie de televisió, per entendre el gag. Uff. Fins i tot em varen aplaudir, tal era el meu prestigi caigut en desgràcia.
Dit això i situats en el tema, he de reconèixer que el suïcidi
de l’exmarit de la princesa Marta Lluïsa no m’ha sorprès del tot. M'ha entristit el patiment d'aquest home que volia ser artista, i no el marit o exmarit d'una princesa. i no ho va aconseguir.
He detectat últimament que les joves generacions de prínceps i princeses
no es casen amb membres de la reialesa sinó amb dones i homes plebeus, que no han crescut en aquest ambient privilegiat. En això coincideixo
amb el periodista expert en la matèria Jaime Peñafiel. Considera que els reis i
prínceps s’han de casar entre ells, perquè per això cobren de nosaltres. No
poden tenir el privilegi de viure
sense treballar, perquè han nascut de persones de sang blava ( sembla ser
que la tenen) i a sobre amb els avantatges dels plebeus de casar-se amb qui volen. La camada de prínceps
i princeses ha de tenir sang blava cent per cent i no barrejada amb la dels muggels,
gentils o mortals. I sinó, que
renunciïn als seus privilegis. La pobra germana de la Reina d’Anglaterra, la
princesa Margarita, no es va poder casar amb un divorciat. Doncs la resta de prínceps i princeses
actuals igual. O sigui, que o tots moros o tots cristians. Per viure de l’erari públic sí, perquè són d’una
raça superior, però per casar-se resulta que són mortals i poden fer-ho per
amor. Doncs, en la meva opinió i en la d’en Peñafiel, no.
Aquesta decisió de casar-se amb gent que no pertany al seu cercle reial pot comportar danys col·laterals imprevistos: la família plebea, que no està preparada psicològicament per a aquesta nova situació. Els familiars nouvinguts al palau pateixen, i molt, encara que no ho sembli. Els germans i germanes, marits,
cunyats, pares, de qui es casa amb el príncep o rei, a partir del dia de la
boda, descobreixen sobtadament que la vida que porten és normal i corrent i molt diferent del seu familiar. Si són persones fràgils, emocionalment parlant,
es poden sentir fracassats per no haver aconseguit la mateixa vida extraordinària
que els seus germans o familiars convertits en reis o prínceps d’un dia per l’altre.
O bé es poden sentir impotents perquè voldrien continuar portant la mateixa vida anònima i descobreixen que ara és impossible.
Les conseqüències d'aquestes frustracions poden ser terribles per a ells: Poden suïcidar-se
(Erika, la germana petita de la Reina
Letízia; Inés, la germana petita de la Reina Màxima d’Holanda o Ari Ben, l’exmarit
de Marta Lluïsa de Noruega); poden patir
depressions (James Middleton, germà de la
duquessa de Cambridge), poden "vendre" la informació de la boda d'aquesta als diaris sensacionalistes (el pare i germanastres de Meghan Markle, duquessa de Sussex, per aconseguir diners); poden robar de l’erari públic, pensant que tenen immunitat ( Iñaki Urdangarin); o simplement poden voler denunciar a
tots els mitjans de comunicació d’un país, per tal que la deixin continuar amb la seva vida anònima, i no aconseguir-ho (Telma, germana de la Reina Letízia, va haver de pagar les considerables costes judicials de tot el procés).
Són persones normals, avocades a tenir una vida normal, que
observen de reüll i amb certa enveja com el seu familiar ha obtingut un lloc al sol (astre) i gaudeix d’una vida fàcil, absolutament privilegiada i
extraordinària, sense més esforç que haver-se casat i parit uns quants fills per
perpetuar l’espècie. I ells, simples
mortals, habiten la Terra (planeta), amb tots els inconvenients que això comporta. Ha de ser molt dur suportar aquesta situació
a la vista de tothom, família, amics, exposats a la
premsa... Veure de lluny el sol i no poder aconseguir-lo.
Es troben en la mateixa situació que Montgomery Clift a la pel·lícula
Un lloc al sol. Ell s'ha enamorat i es vol casar amb una milionària guapíssima (Elizabeth Taylor) que ha conegut, i que el
portaria a abandonar la seva vida d’obrer en una fàbrica. Però ha deixat embarassada
la seva xicota, lletja, de la feina. Decideix assassinar-la per aconseguir un lloc al
sol al costat d’Elizabeth Taylor. La policia el descobreix, però, i acaba (alerta spoiler) condemnat a mort.
És el trits destí dels plebeus que ens acostem al sol. Acabem
socarrimats per activa o per passiva.
I de regal aquesta foto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada