dilluns, 9 de setembre del 2019

Vísceres



Entro a la carnisseria on compro habitualment durant  l'estiu.  Sembla talment un local de moda: un munt de russos i barcelonins que estiuegen  a la Costa Brava conformen la majoria de la clientela. Sis o set dependents molt professionals s’afanyen eficientment a atendre els compradors que fan cua. 

Per aquesta carnisseria compren habitualment davant meu tot un seguit de famosos: des de l'expresident del Barça, Joan Laporta, a la mare de la tennista Arantxa Sánchez Vicario, entre d’altres... D’acord, cap famós de portada de la revista Hola. Amb això vull dir que estic acostumada a passar-m'ho bé mentre espero el meu torn.

Agafo número i observo d'esquenes una dona alta, rossa i prima amb el cabell lligat en un graciós recollit al clatell.  Destaca especialment entre les clientes russes i barcelonines per l’elegància amb la que porta un senzill vestit boho-chic. Em sembla reconèixer la parella d'aquesta dona d’algun programa de TV3, però no l'acabo de situar. Ell és molt afectuós amb ella, l'abraça per la cintura tota l'estona i distretament li fa un petó.
La dona finalitza la seva compra i es dirigeix a la caixa per pagar. El marit es gira un moment i em sorprèn observant-los. Em mira un instant amb ulls cansats com dient “sí, som nosaltres".  Decideixo fixar-me en la seva dona i resultar ser Sussana Griso.
Aquesta periodista catalana és més alta i guapa en persona que com es veu per la pantalla de la televisió. Els llavis operats quasi no es noten, semblen naturals. Pot ser és malícia meva que se'ls hagi retocat. Destil.la elegància en la manera de portar el preciós vestit. Això és té o no és té. Desenganyem-nos.  Calça unes  botes camperes  (d’estiu) que cap altra persona de la carnisseria, sigui russa del costat del Kremlin o barcelonina de Pedralbes gosaria posar-se en ple mes d'agost. Però ella sí pot.
 
Susanna Griso  sap que tothom a la carnisseria la reconeix i ho suporta amb un somriure. Els carnissers  i carnisseres non han parat de felicitar-la pel programa de televisió dels matins.

Finalment la parella de famosos se'n va,   i aquell ambient glamurós que es flairava a la carnisseria de moda s’ha esvaït. Els mortals havíem estat tocats uns instants per la visió d’un àngel, i ara hem de tornar a la crua realitat de comprar unes botifarres.

Habitualment no puc (ni vull)  veure el seu programa matinal de televisió Espejo Público  ja que coincideix amb el meu horari de treball. Però els pocs programes que he vist m’han desconcertat sobre manera pel fet que jo no la tenia catalogada com l'altra  reina de la televisió escombraria matinal Ana Rosa Quintana. Aquestes presentadores estrella de televisió obtenen molta audiència amb notícies de la crònica negra i sembla ser que es fan milionàries.
Paralel.lament a fer-se rica, en la meva humil opinió, Susanna Griso ha anat perdent prestigi com a periodista seriosa . No és  una Àngels Barceló, o una  Gemma Nierga. No. En el seu moment va decidir, com Maria Teresa Campos, (una altra bona periodista caiguda en desgràcia “professionalment parlant", que no lucrativament) dedicar-se a la televisió porqueria i buscar audiència al preu que fos. Queda poc de la Susanna Griso dels informatius de TV3 o de  “Tres senyores i un senyor”.
 
Si a la carnisseria ella volia enviar-nos un missatge d’elegància i finor,  a mi no em va enredar.
En la seva feina diària, utilitza el dolor i el patiment de persones senzilles, alienes al món de la televisió, per obtenir audiència.

Potser jo li hauria d’haver dit a la carnisseria que no compartia l'opinió dels dependents, que havia vist l'entrevista on furgava en la ferida dels pares de Julen, el nen de Màlaga que va caure en un pou mentre jugava i va estar molts dies mort fins que van trobar el cos. Durant l'entrevista es podia veure perfectament  que  la parella no estava en condicions de respondre cap pregunta. Estaven trencats pel dolor. Però ella va continuar. The show must go on.
Les preguntes van ser:
Quantes vegades us heu penedit d'haver portat el vostre fill a aquell terreny a passar el dia? 
- Què recordeu d'aquell dia?
- Qui feia la paella?
Gran entrevista, periodisme incisiu i de qualitat que dona informació d'interès als espectadors, i potser un  Pulitzer.

No li vaig dir res.

Avui ha començat el judici a l'assassina confessa d'en Gabriel, el nen d'Almeria assassinat per la parella del pare. Un altre espectacle periodístic fastigós en marxa.  El pare i la mare del nen han vist venir  tot el que els cau a sobre. Han demanat  a… Ana Rosa Quintana i Susanna Griso, entre d'altres, respecte i sensibilitat per a ells i per als testimonis i familiars implicats, i que s'informi de manera ètica.  He rebut un mail de la plataforma reivindicativa  change.org  per signar peticions multitudinàries. He signat a favor del seu nen, perquè els mitjans de comunicació compleixin estrictament els codis deontològics a l'hora de donar cobertura informativa.  No sé si la Susanna Griso ho haurà respectat. És molt fort rebre una petició de change.org d'uns pares que sol·liciten  protecció de la Susanna Griso i els seus sequaços, igual que me la demanen d'alliberar un pres polític a Turquia.

La veritat és que m'estranya molt com ha canviat Susanna Griso de registre. Sincerament.
 
PD 1. Què devia comprar Susanna Griso a la carnisseria? Vísceres?
PD2. Deuen ser molts cèntims els que cobra Susanna Griso com per negar-se a fer aquest tipus de programes , oi? És molt fàcil criticar-la.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada