Deconstruint un votant d'extrema dreta

Ahir vaig tornar a veure la pel·lícula El laberinto del fauno de Guillermo del Toro. Em va posar els pèls de punta, i no va ser el pobre fauno. L’actor Sergi López interpreta un coronel feixista que té l’encàrrec d’aniquilar els pocs maquis que queden per les muntanyes de l'Espanya de 1944. En un sopar amb la gent important del poble on ha estat destinat el regiment, realitza un discurs de tan rabiosa actualitat que semblava escrit pel president del nostre partit d’extrema dreta (i no en diré el nom per no fer-li més publicitat). La pel·lícula va ser filmada l'any 2006,  abans de tota la radicalització que actualment estem patint a Espanya. Em vaig adonar que el llenguatge d’altres temps, que semblava políticament incorrecte, ara no està tan mal vist. El que no aconsegueixin els mitjans de comunicació...

Conec personalment un votant d’aquest partit d’extrema dreta,  i no és mala persona en absolut. No porta cap esvàstica, ni va de cacera d’homosexuals a les nits, ni té armes a casa. Fa una vida tan normal i tranquil·la com la meva. Ara bé, si em poso a analitzar-lo detingudament, potser puc entreveure petites esquerdes a la seva  vida personal. No té estudis, perquè no va voler. Treballa  en una feina molt dura i per un sou baix. Està gras i amb l’autoestima molt baixa. Ell creu tenir dret a coses com  un bon cotxe, una bona feina, independitzar-se dels pares, etc. Amb el sou de mileurista no s'ho pot permetre. Però sobretot hi ha un factor que ha influït extremadament en la seva concepció de la vida i del país: al seu barri s'han instal·lat els últims anys moltes famílies immigrants, amb tota la problemàtica de convivència que això comporta. Per a ell, la culpa de tots els seus problemes i els del país és dels de fora. A sobre, la seva frustració la descarrega a les xarxes socials tot sovint, sense cap tipus de mirament. Tots sabem el que pensa i ell no se n'està de fer-nos-ho saber.

Per suposat que no creu que amb les seves idees es pot arribar a la  construcció de camps semblants als camps d’extermini nazis. O que les dones perdran drets (només caldrà empresonar les  radicals de femen que ensenyen els pits). No pensa que, votant aquest partit, les dones de la seva família estaran menys protegides per l'Estat,  perquè per ell les idees d'aquest partit no les ha d'afectar per a res. Si el seu partit arriba al poder, no exterminarà  immigrants,  independentistes,  radicals d’esquerres,  homosexuals o feministes. Ell ja pertany al segle XXI i ara són altres temps. En el seu imaginari els veu marxant fora d’Espanya, potser en trens còmodes, no com a l'Alemanya nazi. Somia a les nits amb un mur de contenció africà tan llarg com tota la costa mediterrània, que eviti que arribin més veïns al barri.

Igual que els ciutadans alemanys dels anys 30 que varen votar Hitler. Ni se’ls passava pel cap que per als jueus, veïns de tota la vida i causants de tots els seus mals, caldria buscar una solució final. Cap país del món va voler acollir els refugiats jueus que volien marxar d'Alemanya, veient-les venir. Els alemanys es varen trobar amb el greu problema de què fer amb ells: per suposat els dirigents nazis ja tenien pensada la solució. Però el flequer berlinés que els va votar no ho crec.

"els jueus són
 el nostre infortuni"

La història ens ensenya moltes coses. Per això comprenc als votants d’aquest partit. 

Opino que és important per a tots els demòcrates que no pensem com ells, comprendre'ls. És essencial ser conscients que cal tenir empatia amb ells, perquè existeixen.  Sempre han existit, des dels anys 30. Havien estat diluïts per altres partits, i no es notaven gaire. A Espanya no han estat les condemnes per corrupció del partit que els acollia el que els ha empel·lit a crear-ne un de nou, no (deixant de banda les possibles ingerències internacionals en el seu finançament). Ha estat un motiu que ja van utilitzar els nazis als anys 30 a Alemanya: la por. No és odi: és por. És la por a tot allò que ve de fora: els immigrants que consideren que els trauran la feina, els independentistes que els desmuntaran els país, Europa que està decadent i que no els serveix per a res, (i sinó que preguntin als grecs).

Crec que és feina de tots els ciutadans demòcrates comprendre i raonar amb aquests votants, perquè realment no saben el que han fet. N'estic absolutament convençuda. Han estat manipulats pels dirigents d'aquest partit finançat no sabem com. ( segurament jo també ho estic manipulada per altres, no en tic cap dubte), igual que els dirigents nazis van manipul·lar els alemanys. 

Jo proposo com a mesures per deconstruir  aquests votants, entre d'altres, que visitin els camps d’extermini nazi, (amb un visita guiada si és possible) o les tombes dels desapareguts espanyols de la post guerra, o el camp de refugiats de l’illa de Lesbos, o que el vaixell Open Arms els enroli com a voluntaris uns dies, o que la Creu roja munti grades a les platges on solen arribar els cadàvers que suren per les nostres platges. Per últim, que visitin dones apallissades per les seves parelles a les UVIS dels hospitals. També homes, si és que en troben.

Els votants d'extrema dreta han de comprendre quin és el destí final del seu vot quan el dipositin a l'urna. Aquesta es la tasca que han de realitzar els partits demòcrates de Catalunya, Espanya i Europa.

Jo em proposo deconstruir el meu votant d'extrema dreta. Tinc feina!.