Hi ha personatges que formen part de la nostra vida. Com Miguel de la Quadra Salcedo: semblava immortal, però no ho era. La notícia de la seva mort amb 84 anys m'ha fet adonar que el temps passa... fins i tot per a ell.
L'he admirat des de petita. Recordo les notícies de Televisió Espanyola sobre guerres en blanc i negre. Es pot dir que vaig tenir un primer contacte amb la guerra a través dels seus reportatges. Sense saber res de Vietnam ni tan sols on estaba al mapa, jo m'empassava aquelles imatges de soldats disparant entre palmeres al no res. Jo no veia l'enemic. Per mi les guerres consistien en això:: uns trets a uns arbres o a unes dunes del desert. Res de perill, tot emoció.
En l'època que jo somiava en ser periodista, ell era el meu ídol. De la Quadra viatjava a països perillosos per denunciar les injustícies, (el Congo, Vietnam, Xile,) coneixia gent interessant ( soldats, indis de l'amazones, xinesos comunistes), entrevistava a grans personalitats ( Pablo Neruda, Indira Ghandi, Che Guevara). Des de la televisió de casa meva, semblava una espècie d'Indiana Jones amb bigoti.
Darrerament va organitzar la Rutza Quetzal per a nens afortunats de diferents països que recorrien Sudamèrica i coneixen cultures exòtiques. Quants nens feliços li han d'estar agraïts?
Quina vida tan interessant fins al final!
Avui també he constatat que no he tingut una vida d'aventures com la d'ell precisament. Però és que Miguel de la Quadra només hi ha un. Els demés som simples mortals.
Gràcies Miguel: Aconseguies transformar-me per uns moments en aquella nena que somiava en ser com tu.
Bon viatge Miguel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada