Pol Guasch, jove poeta i escriptor català que he descobert recentment, va intentar esperançar-nos, encoratjar-nos, il·luminar-nos, tranquil·litzar-nos, reconfortar-nos... als assistents al Festival de Literatura MOT de Girona.
Desocupat lector, ja veus que vinc molt motivada i plena de nou vocabulari després d’escoltar Pol Guasch, Alicia G. Núñez i Karmele Jaio, les altres dos poetes i escriptores invitades al MOT.
Amb molta tristor i pena m’he adonat que aquest blog és absolutament feréstec i erm quant a verbs i adjectius. Intentaré millorar mínimament, perquè el món és més bonic quan se’l vesteix. Però a l’illa de Lesbos hi ha el que hi ha.
En el torn de preguntes del públic, un dels assistents li va preguntar si creia que els joves estaven preparats per a la seva literatura. Els lectors de “Napalm al cor” sabíem perfectament el motiu de la pregunta. Hi ha un abans i un després de la lectura de la novel·la. El títol ja és tot un advertiment per part de l’autor.
Pol Guasch, intel·ligent i educat, a més de sensible i divertit, un escriptor que ha guanyat el Premi Anagrama amb només vint-i-quatre anys, va respondre que els joves tenen dret a sentir i emocionar-se amb els seus llibres, com també a no sentir res, com també a ni tan sols llegir-lo. Que això no representa cap problema per a ell.
Va afegir que hem de vigilar de pensar en els joves com si fossin una massa amorfa que es desplaça tota ella en la mateixa direcció. No és així. No li preocupa en absolut el resultat de l’enquesta que s’ha publicat recentment sobre l’augment del gir a la ultradreta i al masclisme dels joves entre disset i vint-i-quatre anys. Amb una tranquil·litat admirable i amb tota la convicció de qui parla amb coneixement de causa (per això és jove) ens va explicar que hem de ser conscients que els joves estan madurant en aquesta etapa de la vida, que el còrtex frontal s’està formant i madurant. Tenen dret a equivocar-se i a tenir idees ultradretanes, a adonar-se quan esdevinguin adults, de les estupideses que van fer i pensar a la seva joventut
Vaig marxar eufòrica cap a casa després de l’ovació al final de l’acte, i de la petita conversa que vaig mantenir amb l’autor, mentre em signava el seu últim llibre, “Ofert a les mans, el paradís crema”, comportant-me tal qual una fan sense el còrtex tancat davant una estrella de rock. Em sentia alleujada i feliç sobre el futur dels nostres joves.
Però ja a casa el suflé es va desinflar. Avui ja no estic tan convençuda. Massa notícies negatives en obrir el mòbil i llegir els titulars dels diaris. Això sí que és “Napalm al cor” de bon matí.
La bondat del Pol, la seva manera dolça d’explicar els sentiments, la seva alegria, la seva mirada, em va pensar en un altre jove poeta com ell, Federico García Lorca. Un calfred em va recórrer el cos quan vaig recordar la seva mort. El poeta va ser assassinat per uns homes que pensaven precisament com els nostres joves de l’enquesta i en els que en Pol Guasch manté l'esperança.
Podran canviar d'opinó els nostres joves, bombardejats constantment a les xarxes socials amb missatges xenòfobs, racistes i misògins a través de tiktocs, isntagrams, “x”, ? Es podran desempallegar de tota la informació tòxica enquistada al seu cervell justament abans que el còrtex es tanqui de manera definitiva? Vance, Bannon i els seu sequaços ultraconservadors no inverteixen milions de dòlars a Europa per res.
Mentre en Pol Guasch conserva l’esperança, a mi em fa una por terrible el futur del món en mans d’aquests joves que un dia es convertiran en adults. Estaran convençuts que la ultradreta solucionarà fàcilment tots els seu problemes a base de buscar i eliminar enemics: immigrants, dones, homosexuals, pobres...
No hem d’oblidar mai on ens portaran les idees ultraconservadores i xefòfobes : a un país i una societat com la descrita a “Napalm al cor”.
